De gust 2016

Un any més l’estiu arriba amb el De gust, el cicle de petits concerts a la fresca, on compartirem cinc postes de sol acompanyades de cinc actuacions que ens faran viure cinc moments irrepetibles.

pauvallve-portal22

La terrassa del Portal22 és un espai recollit i acollidor que permet gaudir dels artistes de forma íntima i propera on la connexió artista-públic és total.
I res millor que fer-ho els vespres d’estiu amb la llum de la posta de sol que proporciona l’harmonia i el relax per gaudir amb més intensitat dels esdeveniments.

Així doncs, ens complau presentar-vos la programació del cicle amb una selecció d’artistes d’enorme talent amb els que, sense dubte, compartirem els millors moments de l’estiu!

cartell-degust-2016

Com sempre, tots els directes començaran puntualment a les 20h. i l’entrada és gratuïta.

 

LUTHEA SALOM
clica aquí per veure vídeo

luthea-salom

Luthea Salom, nascuda a Barcelona i crescuda a Canadà, actualment viu a Nova York. Les seves cançons són les protagonistes de la sèrie de TV3 «Cites» i és autora de la Banda Sonora Original del film “Requisitos para ser una persona normal”, òpera prima com a directora de l’actriu Leticia Dolera.

Luthea crea amb la seva música un univers encantador de pop-folk-naïf, on els petits detalls estimulen i reconforten l’esperit. La seva música és colorida, espontánia, personal, subtil i fresca.

Luthea Salom és una dona valenta que des de molt petita va tenir molt clar el que volia i perseguí el seu somni. Luthea s’ha fet a sí mateixa. Ella dirigeix i edita els seus propis videoclips, realitza l’artwork dels seus discos, dissenya i cus els seus propis vestits i per descomptat ha arribat on està per mèrits propis.

Fins a dia d’avui ha publicat quatre treballs discogràfics, el darrer dels quals publicat fa menys d’un any ‘The little things to do».

Pel seu primer llarg «Out of Without» va comptar amb dues grans figures de la música: Malcom Burn i Ethan Jones, ambdos productors de grans artistes com Bob Dylan i Iggy Pop o Kings of Leon, Bryan Adams, Laura Marling i Ray Lamontagne.

El seu segon LP “Sunbeam surrounded by nature” va estar pre-nominat a 9 premis Grammy. En la seva carrera també compta amb rareses com Never Blue, un preciós Ep que l’ha servit per fitxar amb Subterfuge i que es va publicar la primavera de 2013 unicament en format digital.

Luthea-Salom1

 

 

RAN RAN RAN
clica aquí per veure vídeo

ran_ran_ran2

Duo barceloní format per Ferran Baucells i Jordi Farreras que acaba d’estrenar-se amb un àlbum de folk desmanegat, pop lo-fi i melodies delicades. La banda ja va començar a donar que parlar amb tres maquetes on proposaven una audaç barreja de folk i electrònica, però ha estat aquest disc produït per Arnau Vallvè, bateria de Manel, el que ha situat Ran Ran Ran i, especialment a Baucells, en una posició privilegiada dins d’aquest folk català que sap mirar a l’americana sense perdre senyes d’identitat ni profunditat lírica.

Ferran Baucells és capaç de ser obscur, ara lluminós, capaç d’atrapar-te en un viatge pel seu paisatge mitificat dels comalats.

El projecte ha anat creixent poc a poc, sense pressa, estirant sorolls de l’ipad i amb Jordi Farreres donant el contrapunt rítmic amb kits de percussió inversemblants o els objectes més diversos. I amb amics improvisats sumant-se a cada concert, segons demanés l’ocasió, per obrir els temes i donar-los nova vida.

Les enigmàtiques cançons de Ran Ran Ran representen un món extrem de contrastos. Frenètics ritmes pop que conviuen amb paisatges crepusculars, escenes de malaltia, moments d’enyor, paisatges sonors inquietants. O d’altres que senzillament revelen el petit plaer d’escriure i enregistrar cançons a casa.

Avui tenim el plaer de gaudir en un sol disc tot l’univers musical de Ran Ran Ran, un compendi d’enregistraments capturats en diferents moments i espais. 15 moments, 15 cançons que presenten totes les cartes del món sonor i vital de Ran Ran Ran.

ran_ran_ran

 

 

MAÏA VIDAL
clica aquí per veure vídeo

maiavidal1

Encara que sembli que la seva música vingui de les estrelles, Maïa Vidal va néixer a Califormia, de pare franco-espanyol i de mare germano-japonesa. Va créixer a Ítaca, va estudiar a Montreal i porta 6 anys vivint entre Barcelona i Nova York. La seva música, com la seva història personal, és una mescla eclèctica de gèneres que entrellaça el folk, l’electrònica i diverses músiques del món per crear un estil nou que ha batejat com Eclectro-pop.

Després d’haver girat pel món amb els seus dos primers discos, la jove autora torna a l’escenari amb un electro-duo: una mescla poderosa de bateria electrònica i sons digitals amb els dolços tons de l’arpa, piano i una veu angelical que arriba des de el somriure.

Maïa Vidal ens presenta una carta d’amor oberta, el seu tercer disc, «You’re the Waves» (Crammed Discs) el qual sona a les ràdios de França, Japó i EEUU. A Espanya, es balla a més «Our Place», banda sonora creada per Maïa per «Vale», el celebrat curtmetratge dirigit per Alejandro Amenábar, i per la campanya d’Estiu 2015 d’una marca de cervesa.

maiavidal2

 

 

RAMIREZ EXPOSURE
clica aquí per veure vídeo

ramirezexposure1

Víctor Ramírez (València, 1991) va tenir clar des de molt petit que es volia dedicar a la música. En actiu des dels setze anys, Ramírez va gravar el seu primer disc als divuit de la mà de Ken Stringfellow (Posies, REM, Big Star) després de quedar gratament sorprès al veure un directe a París de la seva banda Oh, Libia!.
Dos anys més tard arribaria la segona entrega de la banda Oh, Libia!, també sota la batuta de Stringfellow.
Mentrestant Ramírez va començar a col.laborar com músic en directe amb Tórtel, banda valenciana liderada per Jorge Perez. De l’amistat surgida entre ells en va sortir Coleccionistas, que juntament amb Remi Carreres (Glamour, Comité Cisne) van editar el seu primer disc la tardor de 2015.
El 2015 Ramírez va decidir gravar el seu primer album en solitari, «Book of youth» (Demian Records) amb Joaquin Pascual (Surfin Bichos, Mercromina).

ramirezexposure

 

 

JOAN COLOMO
clica aquí per veure vídeo

joancolomo1

Colomo ho ha aconseguit. Ha aconseguit el que tants persegueixen i tan pocs troben: un estil inconfusible. Un cert toc subterrani sobrevolador, la combinació d’un univers melòdic melancòlic i un imaginari líric cotidià, de rima i temes propers. Colomo cada vegada és millor compositor, millor sastre: cus sense estridències, lleu, i ja no se li veuen les costures.
La segona vegada que escoltes Sistema alguna cosa t’atrapa i encara no saps el què. Quan te’l poses per tercera vegada -i totes les vegades següents- les cançons et van fascinant més i més i vas descobrint que el disc és, en veritat, un collar de perles. Cada tema n’és una.
Sistema és l’encarnació de totes les contradiccions que construeixen l’ànima musical de Colomo: és pop somniador i càustic, ingenu i desesperat a la vegada.

joancolomo2