logo

La següent sessió de Film & Cook 2013 combina un showcooking d’un xef reconegut i una pel.lícula: Carles Abellán + Hotchpotch

Es podrà veure el diumenge 24 de novembre de 18.30h – 20.45h a la Sala 1 dels cinemes Aribau de Barcelona.

CARLES ABELLÀN

En Carles Abellán representa el nou paradigma de cuiner contemporani preocupat tant per la creació culinària pura, com per la reinvenció de conceptes oblidats i pel desenvolupament de negocis possibilites.
Tècnica depurada, gest precís, mirada sempre inquieta, obertura de la ment, capacitat de gestió i lideratge són algunes de les claus per entendre com aquell jove i entusiasta cuiner del primer Bulli és ara referent gastronòmic nacional i internacional.
Als 21 anys es va apuntar a l’Escola d’Hosteleria de Barcelona. Allà va coincidir amb Sergi Arola, José Andrés, Morros, Gatell, Marqués… Una generació heroica. Va formar part d’un grup de cuiners amb idees molt vanguardistes, “Joves Cuiners”, i entre ells estaba Ferran Adrià. Va començar a treballar a El Bulli i desprès va donar classes de cuina fins que li proposen ser el cap de cuina del nou restaurant de Ferran Adrià i Juli, Talaia Mar. Més tard passaria a dirigir-lo i amb gent com Sergi Arola i Oriol Balaguer, va desenvolupar la cuina d’ El Bulli en format tapes d’autor com la famosa truita de patata deconstruïda. Més tard dissenyaria amb Ferran Adrià tota la gastronomia (restaurants i esmorzars) de l’hotel Hacienda Benazuza que s’acabava de quedar El Bulli a Sevilla.
El seu projecte personal va ser Comerç 24. Una idea clara de cuina en miniatura i tapes “d’autor”, quelcom que no existia, molt novedós, i amb un look molt contemporani. Aquí va arribar la seva estrella Michelin. Desprès va posar en marxa Tapas 24 que tornava al món de la tapa tradicional, al bar de barri però ben fet. Tapes de tota la vida però amb l’esperit Comerç 24. A continuació van venir Bravo, a l’hotel W i el Suculent que representen el concepte de “La cuina de Barcelona”.
També sota el seu segell està el “finger food” que és una idea que desenvolupa al Luz de Gas Bar de Barcelona juntament amb Fede Sardà amb un concepte molt informal: música, copes i menjar.
El seu pròxim pas és la internacionalització d’algunes de les seves marques com Tapas 24.

HOTCHPOTCH

Llargmetratge | Ebrahim Forouzesh | Iran | 2012 | 90 min | Competitiva

La dona d’en Fazil mor en el part. Devastat, ha de buscar menjar per al seu fill nadó. El nen es nega a beure llet en pols i aleshores en Fazil surt a la recerca de llet de mares recents. A les zones rurals d’Iran es tracta d’una petició incòmoda que està, malauradament, obligat a fer.
A més el nen té una gana insaciable i les mares, inicialment benvolents, aviat caminen cap a una altra banda quan veuen en Fazil venir. Volen tenir suficient llet per als seus propis fills.
El nen, que es diu Amir Ali, prospera però el seu pare segueix plorant la pèrdua de la seva dona. A més, les dones que alimenten el nen creuen que està en deute amb elles i li fan fer tot tipus de treballs. El resultat és tan tràgic com còmic: Amir Ali creix sense mare, però està envoltat de mares postisses que pensen que les ha d’ ajudar.
“Hotchpotch” tracta de la nostra primera i més significativa font d’aliment: la llet materna, aliment que ve d’un vincle únic entre mare i fill i que és difícil de reemplaçar.

Share →