Ja tenim l’estiu aquí i amb ell torna el De Gust, el festival de petits concerts a la fresca.
Una vegada més, us obsequiem amb un cartell carregat de talent. Una selecció d’artites amb una marcada personalitat, qualitat i creativitat, AUTORS (amb majúscules) que ens faran gaudir cinc capvespres d’estiu amb els seus directes durant la posta de sol a la fresca de la terrassa del Portal22.
És un privilegi poder gaudir d’aquestes actuacions en aquestes condicions, on la intimitat i la proximitat entre el públic i l’artista converteixen cada concert en un esdeveniment únic i molt molt especial. Pell de gallina…

 

cartell-degust-2019-5

 

JOAN COLOMO

Mesurar el talent és absurd, impossible, fins i tot ridícul; però ningú dubtaria que el talent existeix. Només cal fer un passeig per la trajectòria musical de Joan Colomo per tenir-ne una prova irrefutable. Un talent que desborda per totes bandes, que dibuixa melodies impossibles amb una mà mentre, amb l’altra, juga a sorpendre’ns amb detalls de producció inesperats. Un talent capaç d’interpretar tots els papers de l’auca, i si li sobren deu minuts, inventar-se’n de nous. I quan després d’escoltar-ne tots els discos pensem que sí, que ja ho tenim, que ja hem entès el què i el com del torrent creatiu del de Sant Celoni, treu un disc nou i ens torna a agafar per sorpresa, assenyalant passadissos i portes que ni ens havíem imaginat que existien.

L’oferta i la demanda demostra, amb una claredat incontrovertible, que tiri pel camí musical que tiri en Joan Colomo no pot deixar de ser un autor. La personalitat aclaparadora de la seva música li col·loca un plat a part en el paronama musical català. Fins i tot quan juga amb l’electrònica i els sons mainstream, com a Ritme pervers o a Prisma, on se’ns emporta a la pista de ball amb un somriure als llavis i una necessitat imperiosa de cantar mentre movem els malucs, s’allunya dels convencionalismes i les estructures previsibles. I és que, per primera vegada, a L’oferta i la demanda els teclats miren als ulls a les guitarres i els sintetitzadors encoixinen les composicions, tot per aconseguir unes atmosferes absolutament subjugadores, com la inesperada Guerra freda o a l’èpica i delicada Esclat etern.

Hi ha poca gent en el món del pop que pugui afirmar que té “una veu pròpia”, una manera de composar i de cantar que pren referents tan diversos que sembla que no en tingui cap, i que tot el que fa s’estigui fent per primera vegada. joan Colomo n’és un. Mestre dels contrastos, és capaç de fer que la música que es xiuxiueja i la que es balla amb els ulls tancats es donin la mà en una mateixa cançó. En aquest sentit, L’oferta i la demanda frega la perfecció. La foscor conceptual s’embolcalla d’un so lluminós, les emocions a flor de pell s’omplen de significat, i les melodies fràgils despunten amb tornades altament corejables, com a l’excepcional Consum intern, o a Fantasma, una altra de les moltes joies d’aquest disc. Pel que fa a les lletres, com ja és marca de la casa, allò íntim i allò polític es barregen com si fossin una sola cosa, i les relacions humanes se’ns mostren com un reflex de les relacions econòmiques i polítiques, perquè, en el fons, i això sembla apuntar des del mateix títol, tot són jocs de poder.

Ramon Mas

Colomo2019

 

BIGOTT

Bigott porta més de 10 anys fent discos genials; el desè album s’anomena “Friendly Monsters” i és exactament això, un monstre encantador, una col·lecció de pistes de móns diferents que juntes esdevenen un ésser amb vida pròpia.
La primera cançó (i single de l’àlbum) és Dreaming, un tema pop al més pur estil 90’s, una melodia perfecta que es cola sense complicació, com si sempre hagués estat aquí, bona forma d’obrir boca. L’àlbum continua amb “I lov U”, Bigott posa en marxa els aparells de la nau i comença el viatge, guitarres i amor és l’únic que ha necessitat per aquest tema que sorprèn per senzill i addictiu. “Sweet Sweet Bang Bang” entra sense avisar; fosca i potent, un registre nou en el versàtil univers de Bigott, investigant per les profunditats amb tancs de distorsió. Seguim amb les sorpreses i és el torn de “Release”, psicodèlia trencada d’amor, so estrident per aquesta peça instrumental a pit obert, que prescindeix d’ornaments per mostrar la bellesa. És el torn de “Baby” i l’atmòsfera es torna molt molt sexi, un riff groovy amb la veu de Bigott cantant sugerent a la nostra orella, un loop desenfocat i suau que inunda l’espai d’energia sensual. Quasi sense adonar-nos-en, l’escena es converteix en dibuixos animats, un carro destartalat de venedor ambulant ens talla el pas, és “Virgin” i abans de que puguis saber el que passa, se n’haurà anat.
“The City of Love”, una melodia pop brillant on Bigott juga a ser Brian Ferry escapant de la crema a Fahrenheit 451, i sona tan bé que vols anar-te’n a jugar amb ell.
“Creation” sembla el so de l’esborrat de la seva pròpia màquina creadora, això o una rallada mol·lecular, pero sigui el que sigui, aquí està, com tantes coses belles de les que no se’n sap res.
Per acabar Friendly Monster, Bigott ens deixa flotant en un infinit d’amor, que és el seu delicat “Lost in the Universe”

Friendly Monsters proposa un viatge al·lucinant des de el pop lluminós a la psicoldèl·lia espaial, amb unes quantes parades sorpresa.
Bon Voyage!

bigott2019

 

KYNE

KYNE és la nova promesa del soul i R&B. Kyne és el recull més fresc de sensibilitat, actitut i treball ben fet de la nostra escena.

Amb veu de cantant de música negra de Chicago o Detroit, Kyne és nascuda a Barcelona fa tan sols 22 anyets. Carisme, personalitat, caràcter i desimboltura acompanyen la seva veu envejable als escenaris. Un diamant en brut que donarà molt que parlar i sobretot, escoltar!

Videoclip: https://www.youtube.com/watch?v=xBk0r7koR60

Falta molt poc perquè Kyne estreni la seva propera tape “Collapse”, un projecte que no fa altra cosa que reflexar la seva tornada a escena. Aquest viatge que transita des d’una atmosfera i escència pròpies del soul fins a aterrar en un equilibri entre el trap i el r&b té com darrer avançament “Trapito (Toc-Toc)“.

1506944432622-kyne15

 

PAVVLA

“secretly hoping you catch me looking” és el segon disc de PAVVLA, publicat a finals de 2018. El seu debut “Creatures”, la va posicionar com una de les noves propostes indie més importants del nostre país. Amb prop d’un centenar de concerts a les espatlles a casa nostra i a l’estranger, i amb articles a mitjans de renom com la NPR americana o la BBC anglesa, PAVVLA es guanyava a pols l’etiqueta d’article emergent del moment amb actuacions als principals festivals de casa nostra i milers d’escoltes a les plataformes de streaming.

“secretly hoping you catch me looking” dibuixa de manera clara el canvi de concepte de la seva debut. Si “Creatures” era un disc fet des de la nostàlgia i des de la ingenuïtat, aquest nou àlbum porta per bandera la provocació i una actitud molt més gamberra, desfent per complet de l’actitud naive i de la innocència. Amb un directe explosiu a la vegada que intimista, PAVVLA segueix demostrant perquè la seva proposta ha estat aclamada arreu.

pavvla2019

 

ENRIC MONTEFUSCO

Després del seu celebrat debut en solitari, Meridiana (2016), Enric Montefusco continua explotant els mecanismes de la cançó en un nou album, Diagonal (Buena Suerte-El Segell, 2019), que apunta al mateix cor de la música popular i ratifica el seu insubornable compromís poètic i polític. Ja des del títol, l’altra avinguda que serveix d’entrada i sortida de Barcelona i ha esdevingut símbol de progrés econòmic, el segon disc del que va ser líder de Standstill esmola la crítica social i, tot recreant amb cruesa un atípic recorregut biogràfic, no abdica del seu esperit generacional. Més directe i transversal que mai, Enric el presenta només acompanyat de la seva guitarra tot demostrant que la seva evolució, des del hardcore dels seus inicis a les seves incursions en el post-drama i la performance, és una aventura insòlita i apassionant.

https://www.facebook.com/enricmontefuscobuenasuerte/

https://twitter.com/EnricMontefusco

https://www.intagram.com/enric_montefusco/

montefusco2019

Share →