Guille de Juan ( Playtime / Barcelona )

DJ vinculat a l’escena de Barcelona des de principis dels 90, ha actuat al Sónar (festival internacional de música avançada i art multimèdia) en les edicions de 1993, 1999 i 2009, aquest últim amb un set especial dirigit al públic infantil per a la primera edició de Sonar Kids. La seva presència al llarg de dues dècades en l’escena electrònica underground de la capital catalana li ha permès ampliar el seu bagatge professional i acumular una notable experiència després dels plats. L’estiu del 97 va ser un dels creadors de l’exitós club Octopussy, on es va consolidar com un selector de ritmes versàtil i imaginatiu. Sempre atent als ritmes capaços de transmetre emoció, el seu discurs musical s’ha anat enriquint amb els anys fins a arribar a l’actualitat una saborosa combinació de bon house, electro, disc, breaks, hip – hop, jazz, soul, funk…
Amb una extensa trajectòria com a selector musical, la llista d’actuacions és àmplia i tan variada com la seva passió per la bona música, allà on aquesta es trobi. Alguns dels » bolos» recents més destacats inclouen la festa d’inauguració d’un nou concepte d’hotel i club a Berlin (Michelberger Hotel), el festival Imago a Portugal, el prestigiós club Lux de Lisboa, el festival de música urbana Hipnotik, diverses festes al costat dels seus amics del segell 2020 Vision, el primer Roller – Disc Barcelona, amb base tots els diumenges de l’estiu a Port Fòrum, i un llarg etcètera d’esdeveniments i activitats relacionades amb la bona música.
Actualment punxa regularment en diversos clubs de la seva ciutat, i organitza el cicle itinerant de festes ¨Playtime¨ en què dóna curs a la seva particular passió per la bona música disco, presentant en exclusiva a artistes convidats de la talla de LTJ Xperience, Late Nite Tuff Guy, Nicholas, Gino Grasso, Chris Duckenfield, Mic Newman, Avanti…

La seva pàgina en Soundcloud presenta una selecció d’alguns dels seus millors DJ sets i és bona mostra de la varietat de gèneres que donen forma al seu sempre alegre i colorit tapís musical.

https://soundcloud.com/gdejuan
http://www.residentadvisor.net/profile/guilledejuan

Aquesta parella de djs i productors de Barcelona és coneguda per les seves mescles impossibles d’electrònica i bizarrisme , amb constants injeccions de hits de tots els temps , sent capaços de posar cap per avall tant a la sala més indie i moderna de la ciutat com la carpa de hard techno del festival de torn, passant per l’escenari principal de les festes del teu poble. Efectivament, es tracta dels fills no reconeguts de Raffaella Carrà i Daft Punk .

Van començar muntant saraus per les principals sales de la península com a part del col·lectiu Plastidécor. Ara s’han centrat en la música, que és el que els posa calents de veritat, remixant a Celia Cruz, Love Of Lesbian, Stacey Q, Jackson 5 o Guillermina Motta (amb We Like Turtles).

Des dels seus inicis a prop del 2003, aquests camaleònics melòmans han explotat cervells en les més diverses festes: Razzmatazz, Apolo, BeCool, KGB, La Terrrazza, Sidecar (Barcelona), Marc Aldany, Wind (Madrid) , Fever (Bilbao) , Cotton Club (Lleida) , Boulevard (Saragossa) , Cosmos (Sevilla) , Vogue (Granada) , Sala Rojas (Múrcia) , Nikki Beach (Marbella) , La Moderna (Vilafranca del Penedès)… són uns quants exemples de llocs que han estat testimoni de les seves frenètiques i sorprenents sessions, gairebé sempre amb aquest toc d’humor que els caracteritza. També ho han estat festivals tan diversos com Summercase (2008), PALMFEST (2009), FESTUS (2010), Klubbers DAY (2011), FARADAY (2012), o el 20è aniversari de SÓNAR (2013).

I si a la coctelera afegim que punxen amb tres platines de cd i el Q2 Dual dj que els permet dues preescoltes independents, el resultat final és l’equivalent a un ànec rosa amb orelles de conill: molt boig tot.

No només han donat nom a la marca líder de productes d’higiene, que és fidel seguidora d’aquesta parella, sinó que també han compartit escenari amb éssers de la talla d’Interpol, Shinichi Osawa, Zombie Nation, Love Of Lesbian, Alan Braxe, Maral Salmassi, We Are Standard, Les Petits Pilous, Proxy o Mendetz per posar només alguns exemples.

https://twitter.com/KiCdjs
http://www.youtube.com/user/KiCdjs
http://www.mixcloud.com/KiCdjs
https://www.facebook.com/KiCdjs

Camí a Olímpia, el darrer documental d’aquest 2013 al Portal 22, es podrà veure el dimecres dia 11 de desembre a les 21h.

El director de cinema discapacitat Niko von Glasow es declara enemic de l’esport i considera els paralímpics una incongruència total; considera que són un muntatge de la societat per reconciliar-se amb la seva relació amb els discapacitats i no pot entendre com algú pot intentar una fita com aquesta, quan la vida quotidiana de les persones amb discapacitat ja és sovint un repte més que suficient.

Amb aquests prejudicis, von Glasow s’endinsa en les vides de diversos atletes que competeixen als Jocs Paralímpics de Londres 2012. Greg Polychronidis és un jugador grec de boccia, que pateix atròfia muscular i que afirma sense dubtar: “Als Paralímpics no es tracta de participar, com tothom diu, es tracta de guanyar”. Matt Stutzman és un tirador d’arc americà sense braços aficionat a les armes. La seva discapacitat no li impedeix en absolut tenir cura del seu fill recent nascut. Christiane Reppe és una nadadora alemana amb una sola cama. Malgrat negar-ho al principi, acaba confessant: “… ens construïm un mur al voltant nostre, vull vendre una imatge de persona forta”. Aida Dahlen, orfe de la guerra de Bòsnia, forma part de la selecció noruega de tennis taula i li falta una mà. L’equip de voleibol assegut de Ruanda està format per hutus i tutsis, i tot i que tothom  els pregunta qui pertany a cada ètnia, ells es neguen a identificar-se, és un mal que forma part del passat.

Amb tots ells Niko parla, riu, pregunta i arriba fins al fons dels temes més delicats: per què posen els seus cossos al límit? Els fa por el fracàs? Com afronten les relacions personals? Fan veure que no tenen febleses físiques i mentals o les tenen totalment superades?

Escèptic, irònic i moltes vegades fins i tot amb un to irreverent, Niko von Glasow emprèn un viatge físic i emocional al costat de tots aquests atletes. La seva discapacitat li permet afrontar temes de manera directa i sense eufemismes, i aquesta proximitat amb els atletes li obra la porta a un món desconegut, el de l’esport i la discapacitat, i li planteja una pregunta que mai s’havia imaginat: són els Paralímpics un exemple més pur de l’esperit olímpic original que els Jocs Olímpics?

 :: Fitxa tècnica

Alemanya (2012). 85 minuts

VO en anglès i alemany subtitulada en català o castellà

Direcció i guió : Niko von Glasow

Fotografia: Hajo Schomerus

Muntatge: Mechthild Barth, Bernhard Reddig

Producció executiva: Ingo Fliess

:: Premis i festivals

Berlinale. Alemanya, 2013.

DOK.fest München. Alemanya, 2013.

Festival des Films du Monde. Canadà, 2013.

:: El director

Niko von Glasow va començar la  carrera cinematogràfica portant els cafès al reconegut director Rainer Werner Fassbinder. Va estudiar a la New York University i a l’Escola de Lodz a Polònia, i ha estat premiat en nombroses ocasions per l’Acadèmia alemanya: des del seu primer film, Weddingguests, passant per Marie’s Song (1994) o Nobody’s Perfect (2008).

Niko von Glasow és membre de l’EFA -l’Acadèmia Europea del Cinema- i del BAFTA -l’Acadèmia Britànica de Cinema i Televisió-. Va fundar la Tibetan Film School i dóna classes de guió i direcció per tot el món.