La següent sessió de Film & Cook 2013 combina un showcooking d’un xef reconegut i una pel.lícula: Héctor Henche + Serie VICE + 2001: Una odisea en el espacio

Es podrà veure el dissabte 23 de novembre de 22.15h – 1.35h a la Sala 2 dels cinemes Aribau de Barcelona.

HÉCTOR HENCHE

La seva entrada al món de la cocteleria i la sumilleria es va produir de la mà de Manel Tirvió, president de Barmans de Catalunya.
Va realitzar diversos cursos d’especialització abans de ficar-se de ple en el món professional. Desprès del seu pas per diferents establiments de la Costa Brava, l’any 2000 entra en l’equip reconegut de la cocteleria Dry Martini. Dos anys desprès va exercir com a maître a Villa Bugatti (Cabrera de Mar), cap de bar de l’Hotel Claris i posteriorment com a director de la Taverna del Palau i maître del restaurant Arcano de Barcelona.
Simultàneament ha col•laborat amb diferents hotels i restaurants de Barcelona i Girona. En l’actualitat, compagina la direcció de Fizz Bartenders amb la seva tasca d’assessor a diferents establiments.
http://www.fizzbartenders.com

2001: UNA ODISSEA DE L’ESPAI

Llargmetratge | Stanley Kubrick | EEUU | 1968 | 143 min | Clàssics

“2001: Una odissea de l’espai” és una pel•lícula de culte de gènere ciència-ficció dirigida per
Stanley Kubrick i estrenada l’any 1968.
La trama es centra en un equip d’astronautes que tracta de seguir les senyals acústiques emitides per un estrany monolit trobat a la Lluna i que sembla ser obra d’una civilització extraterrestre. A través dels diversos períodes de la història de la humanitat, no només del passat, sinó també del
futur, tracta temes com l’evolució humana, la tecnologíi, la inteligència artificial i la vida extraterrestre així com l’evolució de la conciència humana i el contacte de civilitzacions
extraterrestres.
La pel•lícula va marcar una fita per mostrar un notable realisme científic, pels seus revolucionaris efectes especials, les seves ambigües i surrealistes imatges, l’ús del so en comptes de les tradicionals tècniques narratives i el mínim ús del diàleg. En un inici va rebre crítiques contradictòries, però en l’actualitat és una de les pel•lícules més aclamades de la cinematografia
nord-americana i mundial.
El 1968 va rebre l’Oscar als millors efectes visuals i va tenir 4 nominacions incloent director i guió. Aquell mateix any va guanyar el Premi David di Donatello a la milor producció estrangera a més de tres premis BAFTA a millor fotografia, disseny de producció i so i cinc nominacions comptant la de
millor director i pel•lícula.
El 1991 es va incloure en el Registre Nacional de Gravacions de la Biblioteca del Congrès d’ Estats Units degut a la seva «significància cultural o històrica» en la vida nord-americana.