El proper dijous dia 5 de febrer s’estrena el documental «Mercedes Sosa» a les sales de tot l’estat. També al Portal 22 a les 20h. Entrada gratuïta.

Cançó i protesta. La música no ha estat aliena a l’anhel de canvi i llibertat. En els temps que corren són molts els motius per protestar, però es poden traduir en cançons?
Quan el 2009 va morir la cantant argentina Mercedes Sosa, Amèrica Llatina va perdre una gran veu als escenaris, però sobre tot va perdre una veu valenta en les protestes contra les injustícies. Mercedes Sosa, membre del Manifesto del Nuevo Cancionero, va rebre moltes amenaces de mort i es va exiliar a París als anys 80 a causa del règim militar.

Qualsevol moviment de protesta té la seva banda sonora pròpia. La cançó protesta va protagonitzar la reivindicació de la situació política i social dels anys 60 i 70. Ens vénen molts exemples a les oïdes: a Estats Units destaquen Bob Dylan, Joan Baez, Pete Seeger, Woody Guthrie entre d’altres artistes. A França ressonen Édith Piaf, George Brassens o Jacques Brel, per citar-ne alguns. Si pensem en Catalunya i Espanya, Paco Ibáñez, Mikel Laboa, Raimon, Pau Riba, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach són alguns dels representants de la reivindicació de la cultura popular i la llengua, oprimits durant la dictadura franquista.
A Amèrica Llatina artistes com Mercedes Sosa, Víctor Jara, Violeta Parra o Pablo Milanés van ser les veus que representaven la bandera de la independència dels pobles llatinoamericans. Però si hi ha alguna veu inconfusible en què se sentien representats molts llatinoamericans, sense cap dubte, va ser la de Mercedes Sosa.

El Documental del Mes presenta una autobiografia a través de la seva pròpia veu. En aquest retrat de Sosa, el director ens mostra al seu fill Fabián explorant el llegat de la seva mare mentre parla amb familiars, amics i companys de professió i visita els llocs més emblemàtics de la seva vida, a la vegada que veiem les entrevistes, actuacions i records més personals.
Al llarg de la història recent, la música ha posat banda sonora a les lluites i els canvis socials. A vegades, oferint esperança, altres, incitant a l’acció i sempre, contribuint a canalitzar un sentiment col·lectiu. Al documental, diversos artistes internacionals com Pablo Milanés, Lleó Gieco, Milton Nascimento, Isabel Parra, Chico Buarque, Fito Páez, Charly García o David Byrne donen el seu testimoni sobre la importància de Mercedes Sosa a la història política i musical d’Amèrica Llatina.
Un viatge íntim al món de Mercedes Sosa, la dona, l’artista, l’activista.

:: FITXA TÈCNICA
Argentina (2013). 93 min
VO en anglès, castellà, italià, francès i portuguès subtitulat en català.

Director: Rodrigo H. Vila
Música: Diego Vila
Productora: Cinema 7 Films
Guió: Rodrigo H. Vila
Edició: Luciano Origlio
Productors Executius: Dalila Zaritzky, Guillermo Rossi

:: PREMIS I FESTIVALS
DOCSBARCELONA – CATALUNYA, 2014
PANAMA FILM FESTIVAL (AUDIENCE AWARD) – PANAMÀ, 2013
IDFA – PAÏSOS BAIXOS, 2013
FIFA – INTERNATIONAL FESTIVAL OF FILMS ON ART IN MONTREAL – CANADÀ, 2013
RIO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL – BRASIL, 2013
SYDNEY LATIN FILM FESTIVAL (BEST DOCUMENTARY AWARD) AUSTRÀLIA, 2013
THESSALONIKI INTERNATIONAL DOCUMENTARY FESTIVAL – GRÈCIA, 2013

:: EL DIRECTOR
El Rodrigo H. Vila es va graduar a la universitat en comunicació i productor de mitjans. Va treballar com director i productor en diferents mitjans de comunicació. El 1998 va fundar Cinema 7 Films i ha estat director del Fòrum Internacional Doc Meeting Argentina durant els últims tres anys. Ha rebut diversos premis i ha guanyat dos premis Martin Fierro com Millor Productor Internacional (el premi més prestigiós d’Argentina).

Dijous 15 de gener passi del documental Everyday Rebellion al Portal22.
Com sempre a les 20h. amb l’entrada gratuïta.

Àustria, Suïssa (2013) 104 min
VO en anglès, francès, rus, àrab, castellà i persa, subtitulada en català

:: La història
Què tenen en comú el moviment Occupy Wall Street i els indignats d’Espanya o la Primavera Àrab? Hi ha alguna connexió entre la lluita del moviment iranià per la democràcia i la revolta de Síria? Quin és l’enllaç entre les activistes ucraïneses en topless de Femen i una cultura islàmica com Egipte? I per sobre de tot això, què tenen a veure Sèrbia i Turquia?
Els motius per protestar de tots ells són diferents, però les tàctiques no violentes que fan servir en les seves lluites estan molt connectades, així com ho estan els activistes que comparteixen estratègies, idees noves i mètodes establerts.
Everyday Rebellion és una història sobre la riquesa de les protestes pacífiques, representades cada dia per gent apassionada a Espanya, l’Iran, Síria, Ucraïna, els EUA, el Regne Unit i Sèrbia.

:: Els directors
Els germans Riahi van néixer a l’Iran i han residit a Viena des de 1982.
Arash va estudiar cinema i arts i va fundar la productora Golden Girls l’any 1997. Les seves pel·lícules The Souvenirs of Mr. X, Exile Familie Movie, Mississippi i For a moment, Freedom han guanyat més de 50 premis d’arreu del món.
Arman va estudiar mitjans tecnològics i va treballar com a dissenyador gràfic. El seu curt Elektrotrash va guanyar el premi nacional de curts. El maig de 2011 va guanyar el Premi del Públic a l’Austrian Film Festival Diagonale 2011, amb el seu primer documental, Schwarzkopf.

:: Premis i festivals
CPH:DOX (Politikens Audience Award) – Dinamarca, 2013
B3 BIENNALE (Ben Award for Best Transmedia) – Alemanya, 2013
IDFA – Països Baixos, 2013
MOVIES THAT MATTER – Països Baixos 2014
DOCPOINT – Finlàndia, 2014
THESSALONIKI FILM FESTIVAL – Grècia, 2014
DOCSBARCELONA – Catalunya, 2014

:: Fitxa tècnica
Directors: Arash T. Riahi, Arman T. Riahi
Productors executius: Arash T. Riahi, Sabine Gruber, Michael Seeber
Guió: The Riahi Brothers
Fotografia: Mario Minichmayr, The Riahi Brothers, Dominik Spritzendorfer
Edició: Nela Märki, David Arno Schwaiger
So: Atanas Tcholakov, Abe Dolinger, Hjalti Bager-Jonathansson, William Franck
Música: Karuan
Productores: Golden Girls, Mira Films