Archivo del Autor: portal22
De gust 2018
És un plaer presentar-vos el nou cartell de concerts d’aquest estiu per cinquè any consecutiu al Portal22.
Una vegada més, el De gust, el festival de petits concerts a la fresca, ens acosta artistes que podem gaudir de forma propera, en un espai encantador i amb un ambient inmillorable on la connexió artista-públic és gairebé íntima.
MARIA RODÉS
El 28 de maig s’edita «Eliptica», quart disc de Maria Rodés, gravat a Abuelita Studios (Barcelona) y Koryland Studios (Barcelona) i mesclat per Jordi Mora. El disc ha estat produit per Juan RodríguezBerbín, Josep Maria Baldomà i Maria Rodés i la masterització ha anat a càrrec de Carlos Freitas a Classic Master. A més, Rodés ha comptat amb col.laboracions d’artistes com Ximena Sariñana, Ramón Rodríguez i Nico Roig.
Eclíptica és un disc conceptual inspirat en el seu antepassat astrònom Lluís Rodés, que va dirigir l’Observatori de l’Ebre durant la Guerra Civil. A través dels escrits del diari d’aquest, Rodés parla sobre astronomia, espiritualitat i la Guerra Civil, allunyant-se dels treballs anteriors, ja que es tracta d’un treball més rítmic i lluminós que els editats fins el moment.
«Hay un cràter en la luna que se apellida como tú», em va dir una vegada el meu pare abans de dormir. Jo amb prou feines sabia què era un cràter, però oem vaig sentir extranyament orgullosa de la recent descoberta possessió familiar i me’n vaig anar a dormir preguntant-me si aquell em donaria dret en el futur a tenir un trosset de lluna com segona residència…
Lluís Rodés, així s’anomenava el meu tio besavi, va ser l’il.lustre astrònom que va donar nom a aquest cràter. Fa alguns anys, vaig tenir la oportunitat d’aprofundir en la història del meu antepassat. Una de les meves grans troballes va ser un diari de guerra que havia escrit durant l’etapa en que va ser director de l’Observatori de l’Ebre, entre els anys 1920 i 1939.
Fascinada per la vida d’aquest familiar, vaig decidir que algun dia faria un disc que girarà al voltant de conceptes com la guerra o la astronomia, traçant així un petit pont intergeneracional entre el meu antepassat i jo.
«Ecliptica» és un terme d’astronomia que s’utilitza per referir-se al moviment del Sol vist des de la Terra durant un any. Quan vaig descobrir el significat de la paraula em va semblar que era un títol perfecte per enmarcar un procés de composició que començaria al setembre de 2016 i s’extendria just fins el setembre de 2017.»
MATTHEW McDAID
Matthew McDaid és un jove cantautor oriünd de Belfast des de fa anys a Rupit. McDaid ha anat forjant a poc a poc un reconeixement cada vegada més important dins l’escena de cantautors Folk catlana, fet que no ha passat desapercebut als responsables de Great Canyon Records, el segell discogràfic encapçalat per la cantautora de talla interncional Joana Serrat.
Matthew va debutar el 2016 amb l’EP Crowded by Silence, una carta de presentació que inclou cinc cançons i que el va situar al centre de l’atenció pels principals mitjans de comunicació catalans. Abans, va compartir escenari a la sala Le Cigale de París, amb el cantautor irlandès Glen Hansard, protagonista de la pel.lícula Once amb la qui va guanyar un Oscar a la Millor Cançó Original 2007. D’aquí surt una amistat amb la seva teclista, Romy, qui ha gravat teclats a l’àlbum Off The Beaten Track.
Off The Beaten Track, el seu primer disc de llarga durada publicat el setembre del 2017, ha estat produit per Victor Valiente i a les mescles del disc han treballat Alex Vivero i la mateixa Joana Serrat. De la masterització s’ha encarregat l’enginyer canadenc Harris Newman (Arcade Fire, Vic Chesnutt).
AL llarg de les 10 composicions, Matthew desgrana emocions pures, a vegades amb una subtilesa intimista, altres amb una força explosiva, filant melodies preciosistes, universals i conmovedores. La seva música es dirigeix directa al cor i és balsàmica o penetrant, defensant-la tan sols amb la seva portentosa veu, una guitarra acústica i l’harmònica o explorant al costat dels The Last Minut Soldiers -la seva banda d’acompanyament- les possibilitats del Folk-ROck i la Psicodèlia.
Off The Beaten Track ha estat escollit pels redactors de la revista Mondo Sonoro com el 6è Millor Disc Estatal de Folk / Americana i com un dels Millors DIscos del 2017 pel programa de radio nord-americà The International Americana Music Show.
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=7LgFp_Jjil4
JORDI LANUZA
Deixem la oberta
que tornin les sorpreses
Jordi Lanuza és l’ànima d’Inspira, tot un grup de culte de l’escena barcelonina. Ara aparca puntualment el seu projecte principal -i tota l’electricitat que implica- per presentar un grapat de cançons que només poden ser cantades en primera persona. «Com a casa» és el seu primer disc en solitari, signat amb nom i cognoms.
«Com a casa» ens presenta la faceta més íntima del seu autor. Jordi Lanuza se serveix tan sols de la guitarra acústica per acompanyar les cançons, unes melodies delicades però a la vegada poderoses, lluminoses i càlides. Unes cançons que es presenten en la seva naturalesa més primigènia i pura, tal i com s’han compost originalment, tal com es cantarien en l’estricta intimitat de la llar.
En aquest disc no hi ha trucs, no hi ha artificis, buscant una producció que passi desapercebuda, més enllà d’alguns detalls les cançons amb la complicitat dels seus amics de sempre, amb Darío Vuelta al control tècnic, en un entorn tan familiar com la Molería, el seu estudi i local d’assaig habitual.
I quan la vida et posi més trampes
i no et quedin ganes de mirar endavant
prova de catar-ho en veu alta
veuràs les paraules com van encaixant
EL concepte del títol es fa extensiu també a les lletres. Els temes quotidians s’imposen i salten al primer pla. Més que mai, Jordi Lanuza es mostra tal com é, tal com sent i tal com pensa. L’amor, la família, els dubtes, les pors, l’esperança per demà. Tot càlid, tot senzill, tot proper, però alhora obrint la porta a les dimensions màs màgiques i evocatives del dia a dia.
FERRAN PALAU
El ja enyorat ‘Santa Ferida’ (Halley Records, 2015) donarà pas, a la primavera de 2018, a un nou treball discogràfic de Ferran Palau. Portarà per títol ‘Blanc’ (Halley Records, 2018) i ha estat de nou enregistrat i produït pel mateix Palau, juntament amb el ja habitual Jordi Matas.
‘Blanc’ està directament influenciat per Twin Peaks, el hip hop, el soul, la vapor-wave i un xic de Julio Iglesias. Tot plegat passat pel segell clàssic, el de sempre, el que acompanya des de l’inici Ferran Palau.
NÚRIA GRAHAM
Quan tu no podies ni votar, Núria Graham ja havia tret un disc. I ara, quan tu encara no saps què fer amb la teva vida, ella publica el seu disc de maduresa. És el que té debutar amb 16 anys: Als 21 ja has transitat prou per a fer el pas endavant tan somiat. Això és Does It Ring A Bell?, ni més ni menys: un treball assossegat i riquíssim en matisos que combina la frescor des del punt de vista d’algú que acaba d’estrenar la vintena amb la serenitat de qui ja ha tret tot el que era necessari ens els discs previs (First Tracks al 2013, Bird Eyes al 2015 i In The Cave EP al 2016). Núria Graham, et sona d’aguna cosa? Hauria.
Contemplatiu i evocador Does It Ring A Bell?, arrenca amb la frase «it’s time to grow up, girl!», a mode d’autoafirmació, i es tanca amb una altra revelació: «Sometimes I do get what I want». En mig, reflexions sobre desenganys amorosos, pecats de joventut, odes de la diversió desacomplexada, històries sobre noies de bar i somnis d’hospital: bocins de vida comptats com peces de puzle. Peces de la Núria: la que adverteix que amaguis els teus sentiments en algun lloc segur, la que reconeix haver descobert la seva pitjor versió, però també la que et solta que se les apanya millor sense tu i que, sí, a vegades aconsegueix el que vol.
Núria Graham ja sona inconfusible: és agradable detectar referències sonores a les atmosferes de Mac DeMarco, a la nocturnitat d’Angel Olsen i el bateg nebulos de Cass McCombs, però al mateix temps ja és casi anecdòtic. Pesa molt més la seva capacitat de sostenir cançons únicament amb veu i guitarra (elèctrica), i la detllista coproducció de Joan Pons (EL Petit de Cal Eril), que acomoda les cançons fins a emplenar-les d’aire perquè respirin i despleguin tota la seva màgia sense pressa. Inclús ‘fletxosos’ immediats com Cloud Fifteen i Smile In The Grass amaguen més recompenses de les que pot semblar a simple viste, colant-se a poc a poc entre els circuits neuronals de l’oient per no sortir-hi mai més.
«I am undone», canta a Hide Your Emotions (Somewhere Safe) amb una mica de melancolia, una altra de les emocions aobre les quals es construeix el disc. Però és precisament aquí, entre les incerteses, les preguntes i les ensopegades, on apareix la veritable maduresa d’una artista única que, ara sí, ja hauria de sonar-te.
Text d’Aleix Ibars
Lloronas
Què diu la premsa?
Ona Barcelona (El Periódico)
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/a-lultima/barcelona-ruta-arte-hors-lits-5587305
Reusdigital.cat
http://reusdigital.cat/noticies/tendencies/reus-veu-i-viu-el-microteatre
De gust 2017
Cinc motius per estar feliç?
Cinc fantàstiques postes de sol, cinc fantàstics concerts a la fresca de la terrassa del Portal22.
Així és… torna el ‘De gust’! el cicle de petits concerts a la fresca.
Aquest estiu tornarem a viure els capvespres més bonics amb una magnífica selecció d’artistes amb qui una vegada més compartirem els millors moments de l’estiu!
Com sempre, tots els directes començaran puntualment a les 20h. i l’entrada és gratuïta!
RENALDO & CLARA
Els motllos són per trencar-los. Ja sabiem que Renaldo & Clara era un grup de pop, però dins el pop també es poden fer girs i en aquest cas ens sorprenen amb una veritable filigrana. Dues paraules: llum i color. La vida és una tómbola -bé, potser ens hem passat amb l’analogia…- i toca dir adéu a la malenconia per mirar cap a fora. I regalar-nos unes cançons que fins i tot podrien travessar la boira hivernal de Lleida.
«Ha estat trobar el final d’un laberint
després de perdre-m’hi a dins».
Amb «Els afores», Renaldo & Clara acceleren el tempo i es reinventen. Descobrim ja el nou color amb el tema de presentació «Fent amics», un joc del gat i la rata tant per la seva alegria musical com per la història que relata. «Fins un altre dia» atresora una de les grans tronades del disc. La titular «Els afores» desprèn llum des d’un enfoc subtilment electrònic, mentre que «Monument» ens sorprèn amb detalls afro-pop i un final contundent. I sí, no hi manquen els intimistes marca de la casa: «Llindar absolut», «Els secrets»…
Pel que fa a les lletres, Clara Viñals deixa de banda la introspecció que presisida el disc de debut i es fixa ara en allò que té al voltant, tan a prop que a vegades costaria adonar-se’n. Prendre consciència del que t’envolta amb els cinc sentits. Dibuixar un mapa a través de les persones i els llocs que freqüentem, de les coses que ens passen. I explicant-ho tot amb un llenguatge a la vegada cru i sensible, depurat i concís, a vegades irònic, fins i tot àcid.
«Tu ets els afores, vinc caminant.
Els barris s’ajunten com s’ajunten les mans.
Si no ho faig ara no ho faré mai»
Us convidem a deixar-vos endur per la màgia de Renaldo & Clara i compartir amb ells aquest viatge pels afores. Pels seus, que també poden ser els vostres. Uns afores de llum i de color.
En paraules de Joan Miquel Oliver:
«Si voleu sentir una de les cançons més ben fetes escrites mai en català, podeu escoltar ‘Gira-sols’ de Renaldo & Clara, segurament els dos minuts més ben aprofitats en la nostra música de tots els temps. Ara treuen disc nou «Els Afores» i em demanen unes paraules. I tant, qualsevol cosa si puc contribuir a l’òptim nivell de justícia estètica del nostre país.
Play. Aquí no van de bromes, Clara Viñals es posa a cantar de seguida: verb ràpid, rima lúcida, idees obtuses, harmonies estranyes, morro, passotisme, domini. Algunes frases soltes «no seria suficient però sí un detallet», «deixo d’estar confortable», «jo intento mantenir el bon gust», «ara em sobra però em faltarà després», «un altre ordre de prioritats», «en la perspectiva seràs un punt diminut per allà perdut»…
És difícil explicar però diria que hi ha una cursa tranquil.la d’obstacles i que les solucions que es troben serien molt semblants a les que trobaria n’Alícia si en comptes de ser al país de les meravelles fos un personatge d’aquestes cançons. Tot divaga per una lògica que ens fa sentir la mateixa admiració que se’ns desperta davant d’una obvietat. Parlant de prioritats: el sentit comú per daumunt dels principis, fàcil per damunt de difícil, pràctic per damunt de filosòfic, adaptació per damunt de lluita… però també fa la impressió que si aquesta Clara tengués una metralladora en comptes d’una Telecaster faria una escabetxina, no sé, m’ho hauria de tornar a escoltar, ja us diré coses…»
PAVVLA
PAVVLA és el projecte musical de Paula Jornet (Sant Cugat, 1996). Amb un sol disc al mercat, «Creatures», PAVVLA acumula elogis a un disc debut que ha despertat interès més enllà del nostre territori, amb actuacions al prestigiós festival americà SXSW, Europa i festivals nacionals com el Primavera Sound. «Creatures» està format per deu peces que parteixen del folk més fràgil per revertir-se amb capes i més capes de melanconia pop, boirina electrònica i rock en fase esquelètica. Formes digitals i essències orgàniques que sonen com Daughter i Bon Iver perdent-se plegats a les profunditats d’un bosc espès, i on una estètica marcadament hivernal contrasta amb la calidesa hipnòtica d’una veu que captiva i commou des del primer moment.
PAU VALLVÉ
Pau Vallvé torna amb un nou disc, bé, no un, sinó dos. Un disc doble amb 22 cançons. El 15è de la seva discografia i el 4t signat sota el seu nom. Després d’haver fet una gira de 90 concerts amb el seu anterior disc (Pels dies bons, 2014) incloent la gira europea sobre la qual va publicar una sèrie-documental de 14 capitols fa uns mesos, ara torna als escenaris i, com ja és habitual en ell, ho fa amb una nova formació, per presentar aquest nou disc doble en concert. Aquest projecte ja consolidat dins l’escena musical del mostre país, torna als escenaris amb un concert més elèctric i potent que mai.
+ info: www.pauvallve.com
Twitter: @PauVallve
Facebook: @PauVallvé
Instagram: @PauVallvé
CÈLIA PALLÍ & FRANCOIS KLARK
Cèlia Pallí (corista de Nelly Furtado) i el canta-autor sud-africà Francois Klark, uneixen forces per a presentar un treball exclusiu per a Catalunya aquest estiu 2017, únicament entre 30 de juliol i el 10 d’agost. Junts, presentaran cançons dels seus projectes respectius en versió acústica i amb duesta. En els concerts, Cèlia Pallí ens donarà un tast de les seves noves cançons que formaran part del seu proper disc (que sortirà a finals del 2017) i temes del seu primer disc, popularitzats a Catalunya per la sèrie «Cites» (TV3) com «I’ll Be Fine». El públic pot esperar un concert molt íntim i màgic on els protagonistes seran les veus.
https://www.youtube.com/watch?v=wtUeL_GtfVw
https://open.spotify.com/artist/2pXDEjU1UQnSWorTvUVyYZ
MAZONI
Menys és més. Després de consolidar-se com un dels grans noms de l’escena pop a Catalunya, Mazoni sorprèn amb un nou disc on torna a l’essència de la cançó acompanyat únicament de la seva guitarra i fent valer la seva veu.
«Carn, os i tot inclòs» (Bankrobber, 2017) és un viatge cap al cor de les cançons per mostrar-ne allò que n’és imprescindible: la melodia i la lletra. No obstant les influències estilístiques són molt variades i van des del pop més melòdic («Part d’un tot», «Sol») fins al rock més contundent («Desig imbècil», «Opinió respectable»). Pel que fa a les lletres trobem des de les narracions llargues en forma de conte, filles d’altres cançons de Mazoni («Finis Terre») fins a lletres que tracten la part emocional («Mal, mel i mil i una nits») passant per la seva visió de l’escena política («Pedres»).
Amb aquesta nova aventura, Mazoni, refunda el seu projecte per encarar nous reptes sense oblidar les cançons que l’han fet conegut com «Eufòria», «no tinc temps», «La promesa» o la recent «Ailodiu».
https://www.facebook.com/mazonisongs
https://twitter.com/mazonisongs
Nas Vermell
El proper 14 de maig la companyia teatral Les Fugitives formada per la vallenca Laia Pujol, la Judith Corna i la Maria Ten, torna a Valls amb una nova proposta: «Nas vermell», una peça de petit format protagonitzada per dues germanes que són actrius: una és molt coneguda dins el món audiovisual, en canvi l’altra és una pallassa de circ.
De la mà d’aquestes germanes el públic viurà una discussió divertida i sorprenent, que critica i al mateix temps admira el món de les arts escèniques. «Nas vermell» va ser estrenada a Barcelona dins el Cicle Gràcia Riu, i els seus personatges captiven tant infants com adults.
El passat febrer Les Fugitives van portar a Valls el seu primer projecte, l’obra de microteatre «Sóc puta, i què?», que segons Laia Pujol «va tenir una rebuda espectacular». «Es per això que ens fa molta il.lusió tornar a Valls», confessa l’actriu.
L’obra es representarà a l’espai gastronòmic i cultural Portal22 el diumenge 14 de maig. Hi haurà tres sessions: 18:30h., 19:15h. i 20h. Per assistir-hi no cal fer reserva prèvia i l’entrada és lliure amb taquilla inversa. Les places de cada sessió són limitades i l’aforament s’anirà omplint segons ordre d’arribada.
Rotllet de primavera 2017
S’acosta la primavera i li donarem la benvinguda amb una nova edició del Rotllet de primavera!
Aquesta vegada us hem preparat un esdeveniment molt especial: concert en directe d’en Pau Alabajos al Portal22!
Una ocasió perfecta per gaudir de l’artista d’una forma molt propera i íntima.
El concert serà el divendres dia 24 a quarts d’una de la matinada i amb l’entrada gratuïta.
Pau Alabajos va començar la seva carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seves cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet.
L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor. L’any 2011 va publicar Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà huguet a la millor producció cultural de 2011.
El 29 de setembre de 2012 es va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical, on el cantautor de Torrent va repassar bona part del seu repertori acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Coral Romput, amb més de vuitanta músics damunt de l’escenari, i va comptar amb la col.laboració de Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Rodonors Invictes, Feliu Ventura, Cesk Freixas i Miquel Gil, que llegiren versos de Vicent Andrés Estellés.
L’any 2016 surt a la llum L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau Alabajos, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seva discografia.
Aquest CD constitueix una col.lecció de cançons viscerals, escrites des del ventre, amb el cor a la gola. És un album gravat en directe , sense claqueta, amb tota la cruesa analògica dels amplificadors de vàlvules i la veu despullada, sense filtres ni maquillatge de postproducció.
En aquesta nova aventura, els seus temes guanyen ritme i contundència i l’electricitat pren veritable protagonisme: els arranjaments pràcticament cinematogràfics, pensats com una mena de banda sonora per a una pel.lícula inèdita, es posen al servei d’unes lletres brutalment honestes, terriblement sinceres, una literatura autobiogràfica i esmoladíssima marca de la casa. El CD que tens entre les mans és una polaroid que immortalitza un intens viatge València-Nashville d’anada i tornada, dotze cançons a cos descobert, sense escut ni cuirassa.
