El proper dijous dia 14 de novembre a les 21:00, podreu gaudir del passi gratuït al Portal 22 d’una petita joia: Approved for Adoption

Realitat i animació s’uneixen per portar a la pantalla el famós còmic de Jung Piel color de miel sobre la recerca de la identitat dels infants adoptats.

Jung. Dibuixant. 42 anys segons el Registre. Ell prefereix considerar la data del seu naixement el dia que, amb 5 anys d’edat, un policia el va trobar perdut pels carrers de Seül. Era un dels 200.000 coreans abandonats que després serien adoptats per famílies d’arreu del món.

Superada la quarantena, Jung decideix retornar a Corea del Sud per primera vegada i conèixer el país que el va veure néixer, trepitjar la terra dels seus avantpassats i, si és possible, trobar el rastre de la seva mare biològica. Un viatge físic i emocional de retorn a la infantesa, reconciliació amb les arrels i descobriment de la veritable identitat.

Adaptació del conegut còmic autobiogràfic del mateix Jung “Piel color de miel” (Couleur de peau: miel), Approved for Adoption s’acosta a l’experiència emocional de l’adopció des de l’inusual gènere del documental d’animació, un format 100% còmode pels autors per poder evocar a la pantalla elements dels quals no existeix imatge real: records, somnis, pors, expectatives i esperances. Vídeos domèstics gravats en Super 8, fotografies i imatges enregistrades expressament pel documental s’enllacen naturalment amb la il.lustració poètica i molt sovint onírica de Jung.

“Les eines són diferents però la història és la mateixa. Estic en el meu terreny preferit: explorant la mateixa cova que és aquest procés interminable de cercar la pròpia identitat” afirma Jung. Influenciada per la sèrie Jonatah de l’il.lustrador suís Cosey, sobre un suís amnèsic buscant-se a ell mateix al Tibet, l’obra gràfica de Jung no es pot separar de la seva aportació en el camp cinematogràfic. En paraules seves “La història és la mateixa a la vegada que una cosa funciona com a continuació de l’altra”. Així Approved for Adoption és adaptació i a la vegada seqüela dels dos primer llibres de l’autor. L’il.lustrador coreà està preparant ara una tercera d’entrega del còmic i amb aquesta, afirma, “el cercle estarà complet”.

Un testimoni personal i totalment revelador que dóna forma al tràngol emocional que suposa la recerca de la pròpia identitat quan no desconeixes quin és el teu origen biològic o el motiu pel qual els teus pares van prendre una decisió tan bestial.

TRAILER: http://www.youtube.com/watch?v=TVqib_iTF8c

:: FITXA TÈCNICA

França, Bèlgica (2012). 75 minuts

VO en francès subtitulada en català o castellà

Direcció, guió i animació: Jung Henin i Laurent Boileau

Fotografia: Remon Fromont

Muntatge: Ewin Ryckaert

So: Dan Vanbever

Música: Siegfried Canto

:: PREMIS I FESTIVALS

Pel.lícula inaugural. DocsBarcelona. Espanya, 2013.

Premi del Públic i Premi UNICEF. Annecy Film Festival. França, 2013.

Grand Prix i Prix Inis. Festival de Films pour Enfants de Montréal. Canadà, 2013.

Premi Especial del Jurat. Festival Monstra. Portugal, 2013.

:: ELS DIRECTORS

Nascut a Seül, Corea del Sud, Jung va ser adoptat per una família belga el 1971. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Brussel—les i va iniciar-se il—lustrant articles i portades de diverses publicacions. El 1991 s’edita la seva primera obra i el 2001 publica el còmic Pell color de mel, un relat autobiogràfic en blanc i negre en el qual es basa Approved for Adoption.

Laurent Boileau va treballar durant 10 anys com a càmera i editor en diversos documentals. El 1999 va començar a dirigir. La seva passió pels còmics i per les arts gràfiques l’han portat a realitzar diverses pel.lícules sobre el 9è art.

Regalem 5 entrades dobles per dues pel.lícules de Memorimage (Festival Internacional de Cinema de Reus):

2 entrades dobles per Entre el cel i la terra (dijous dia 7 a les 21h. Teatre Bartrina de Reus)
Directors: Tono Folguera, David Fernández de Castro i Roman Parado
Producció: Catalunya 2013
Durada: 63’ VO

i 3 entrades dobles per Hava Nagila: la cançó més (des)coneguda (divendres dia 8 a les 21h. Teatre Bartrina de Reus)
Director: Roberta Grossman
Producció: EUA, Israel, Ucraïna 2012
Durada:74min
VOSCat

Per aconseguir una entrada doble has de clicar «m’agrada» al post del Facebook del Portal22 i escriure a «comentaris» el títol de la pel.lícula a la que vols optar. També pots posar els dos títols, però només et podrà tocar una sola projecció.

Memorimage és el Festival Internacional de Cinema de Reus. Un festival que posa en valor el passat com element fonamental del nostre present. Un festival que aposta per les pel.lícules que fan ús de les imatges d’arxiu.
Memorimage és un festival de cinema on l’arxiu adquireix un valor clau en el discurs per acostar-nos intenses i interessants històries d’ahir i d’avui. El reconeixement de les imatges d’arxiu com a material de gran rellevància en les produccions audiovisuals fa de Memorimage un festival únic.

Al Memorimage 2013 hi trobaràs:
– 8 llargs i 18 curts nacionals i internacionals.
– 20 produccions catalanes.
– 10 col.loquis amb el públic assistent.
– 4 premis per a les millors produccions.

Pel.lícules per a tots els gustos:

Durant quatre dies Memorimage projectarà 26 produccions nacionals i internacionals, moltes d’elles d’estrena a l’estat espanyol.
De les 26 produccions, 20 són produccions catalanes i 6 internacionals (EUA, Israel, Alemanya, França…).

Secció Oficial:

Buda. L’illa del Delta S. Valldepérez, G. Barberà Catalunya Inauguració
Cròniques de la Sènia Maria Roig Alsina Catalunya Cloenda
Entre el cel i la terra T. Folguera, D. Fdez de Castro, R. Parado Catalunya
Isabel II i els seus Primers Ministres K. Wolff & T. Chytroschek Alemanya
Hava Nagila, la cançó més (des)coneguda R.Grossman EUA, Israel, Ucraïna
Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona Lluís Permanyer Catalunya

Secció MemoriReus:

Parlem de Salou. L’inici d’un segle Maria Roig Catalunya
Victòria de Cabretes Josep Maria Baiges i Joan Pons Catalunya
Vídeocartes i curts del programa Grundtvig alumnes dels tallers del CIMIR i de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona Catalunya

MemoriXics: Charlot, a la gran pantalla

Un dia de plaer Charles Chaplin EUA
L’aventurer Charles Chaplin EUA
Charlot al carrer de la Pau Charles Chaplin EUA

MemoriJove:

Approved for adoption Jung i L. Boileau. França, Bèlgica
Avi, et trauré d’aquí M. Armengou i R. Belis. Catalunya
Pujol / Catalunya Enric Canals. Catalunya
Entre el cel i la terra T. Folguera, D. Fdez de Castro, R. Parado Catalunya

Com es va fer…

Avi, et trauré d’aquí M. Armengou i R. Belis. Catalunya
Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona Lluís Permanyer Catalunya.

Per veure els trailers de les pel.lícules:
http://www.youtube.com/watch?v=cU_PKKFhZR4&list=PLDgu8Wq6oaWadmt-a_ORZMvET_K4eYSuJ

Web del festival:
www.memorimagefestival.org

Facebook:
facebook.com/memorimage

Twitter:
twitter.com/memorimage

El Portal 22 té el plaer d’acollir l’estrena del monòleg de l’actriu vallenca Violant Llopis titulat Moleskine.

A continuació hi trobareu tots els detalls de l’espectacle, fotografies i videos.

FITXA ARTÍSTICA
AUTOR : Jordi Cervera
ACTRIU: Violant Llopis
DISSENY I FOTOGRAFIA: Judit Ferré

Basat en la Direcció de Jordi Vall en l’espectacle “ CCCR El Mort “ pel Centre d’Arts Escèniques de Reus ( CAER ) al Teatre Fortuny el Gener de 2008.

MOLESKINE de Jordi Cervera amb Violant Llopis.

El monòleg Moleskine és un tast de teatre de proximitat, teatre cinematogràfic, viu, intens i colpidor.

No és un monòleg convencional, el públic no seurà a platea i l’actriu no estarà a l’escenari. 15 minuts d’intensitat absoluta on les paraules es transformen en dards potents que es claven, impacten i deixen rastre.
Amb una comunicació directe amb l’espectador, creant-se un vincle molt especial entre l’actriu i el públic, tan és així, que el públic es sentirà protagonista.

Moleskine és una història d’amor i mort. I potser també d’amor i d’odi. I d’odi i mort. I de solitud i desesper. I d’esperança i de traïció. I de rebuig i d’acceptació. I de crisi i d’amargor. És una noia i un cadàver, o l’ombra d’un cadàver i l’ombra d’una noia. El moment dur de la veritat, d’una veritat que potser valia més que seguís sent una mentida. Qui sap.

NOTA DE L’AUTOR
Moleskine és el meu primer text teatral seriós, concebut com un tot i formant part d’un projecte unitari, la primera aproximació diguem-ne professional al text dramàtic amb totes les seves conseqüències.
I quan no t’ho has plantejat mai abans, trobar una actriu com la Violant Llopis que dóna vida a allò que tu has escrit a un pam dels teus ulls és una sensació absolutament corprenedora. Fins l’estrena del muntatge, la relació autor-text era només la creació i algun contacte concret amb lectors, coneguts la majoria de vegades i desconeguts en ocasions. Però que les paraules agafin vida, sentiment, passió, moviment, que es converteixin en el cos i l’ànima de la Violant és màgic.

Però per damunt de tot s’imposa només una realitat indiscutible, Moleskine és la Violant Llopis, la seva força interior i exterior, la capacitat per parlar d’amor, de mort, d’odi, de solitud, de desesper, d’esperança i de traïció. La capacitat per aconseguir que el text de fons sigui el de menys i que el que de veritat mereixi la pena sigui veure-la a un pam, sentir el seu alè, veure les gotes de suor i sentir tota la seva força esclatant a cada frase, a cada moviment. Una experiència que val la pena no perdre’s. De veritat!

Jordi Cervera

JORDI CERVERA
Periodista, responsable del blog de llibres de Catalunya Ràdio i el portal 324. http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php

VIOLANT LLOPIS
Actriu Vallenca, es va formà a l’Escola Eòlia, Centre d’Estudis d’interpretació veu i dansa de Barcelona.  www.violantllopis.com

FACEBOOK
Pàgina del Monòleg Moleskine www.facebook.com/teatreMoleskine

Aquí us deixem uns videos per anar fent boca:

http://www.youtube.com/watch?v=VKhmRp1xYYM
http://www.youtube.com/watch?v=Zm_TscoKmqE

«José Juan González crea espaldamaceta y en 2008 saca “madera y poca luz”, desde entonces es un tipo intentando ser alegre con canciones tristes, armado simplemente con guitarra y voz de nylon.

Debido a eso casi todas sus canciones son lentas, para ganarle tiempo al tiempo piensa él. Aunque accidentalmente alguna es un poco más rápida. Gracias a grabar dos discos más, un Ep, tocar en directo y ensayar en casa aprende un poco, pero no los suficiente para evitarte esta explicación. Finalmente los expertos sentencian que su defecto es ser camoto (cabezón en Cartagenero).

Si te gustan conciertos donde al público se le demanda estar sentado, espaldamaceta en solitario tal vez valga la pena. Si no te gusta habrás perdido tu tiempo. No le exijas mucho o te decepcionará. Exígele mucho y te conquistará.

En breve saldrá un disco en formato trío eléctrico pero eso ya es otra historia.»

Per saber-ne més:
podeu consultar la seva web: http://espaldamaceta.es
o el facebook

PORTAL 22 PRESENTA:
EL ALCALDE

El dimecres dia 16 d’octubre al Portal 22 a les 20:30 i amb l’entrada gratuïta.

ENTRE LA VIOLÈNCIA I EL PODER

Un retrat del Mèxic més violent i fosc de la mà d’un dels personatges més polèmics: l’alcalde que de la ciutat més rica i segura del país.
A la pantalla apareix Mauricio Fernández, ex alcalde de San Pedro Garza García, la ciutat que s’autoafirma com la més rica i segura del país. L’alcalde es troba a casa seva, una mansió envoltada d’arcs amb motius colonials mexicans i parets copades de col·leccions de fòssils, art, peces arqueològiques, artesanies i, fins i tot, sostres.

San Pedro Garza García està a Monterrey, a l’estat de Nuevo León, una de les zones de Mèxic més afectades per la violència del crim organitzat. Entre 2009 i 2012, Mauricio Fernández va proposar-se “agarrar el toro por los cuernos” i acabar d’una vegada per totes amb la inseguretat, els assassinats i els negocis il·legals a la seva ciutat. Els mètodes, poc transparents i del tot qüestionables: morts misterioses, compra d’informació a grups criminals, etc..

El Alcalde, un documental de 80 minuts dirigit per Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini y Diego E. Osorno, és el retrat d’un personatge polèmic: temut per alguns, adorat pels altres i qüestionat per la seva manera de governar. Minut a minut, podem veure un Mauricio Fernández Garza que té pocs pèls a la llengua a l’hora de parlar de la vida, la mort i la violència que sacseja el seu país.
Els directors no prenen partit. Posen la càmera i deixen parlar al protagonista. “Mai va ser la nostra intenció presentar un mosaic d’opinions, que hi hagués bons, dolents i antagonistes a la pel·lícula. Volíem explicar la historia des del poder, oferir a l’espectador una visió del poder”, afirma Emiliano Altuna. “Ell parla directament a la càmera perquè volem que l’espectador el descobreixi a través dels seus propis gestos, que es construeixi a ell mateix a partir del seu discurs”, afegeix.

I de la visió del món d’aquest personatge, es desprenen molts temes: el poder, la guerra contra les drogues, els moviments polítics i econòmics darrera la idea de netejar el sistema, o fins a quin punt la finalitat justifica els mitjans. En definitiva, una reflexió sobre el Mèxic actual i els poders que el governen, tan els visibles, com els que no ho són tant.
Per entrevistar als directors, contacte de premsa:
Laia Aubia prensa@eldocumentaldelmes.com 93 452 46 18 / 616 661 398
Per a informació i detalls sobre altres ciutats i espais d’exhibició, consultar a continuació i a la pàgina web: www.eldocumentaldelmes.com.

:: Fitxa tècnica
Mèxic (2012). 80 minuts
VO en castellà
Direcció, guió i fotografia: Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini, Diego Osorno
Producció executiva:  Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini
Fotografia: Carlos F. Rossini
Muntatge:  Pedro G. García
So:  Emiliano Altuna
Música: Daniel Hidalgo

:: Premis i festivals
FICiP Festival Internacional de Cine Político. Argentina, 2013.
Binational Independent Film Festival. EUA, 2013.
Secció Oficial – DocsBarcelona. Espanya, 2013.
Secció Oficial – Documentamadrid. Espanya, 2013.
Pel·lícula inaugural – DocsDF. Mèxic, 2012.

:: Els directors
Carlos F. Rossini i Emiliano Altuna van crear el 2004 Bambú Audiovisual, una productora independent especialitzada en el desenvolupament de documentals i ficció. El 2005, Altuna dirigeix Seguir siendo, i el 2008 codirigieix El Ciruel, amb Carlos F. Rossini.
Diego E. Osorno és periodista i escriptor, autor de diverses obres: País de muertos: crónicas contra la impunidad i Nosotros somos los cupables. La tragedia de la guardería ABC.

Per veure el trailer: http://www.eldocumentaldelmes.com/ca/documentals/226-el_alcalde.html