Archivo del Autor: portal22
Lloga una família, S.A.

El desig de sentir-se feliç és universal. Què ens fa feliços? Podem crear l’entorn ideal per aconseguir la nostra pròpia felicitat? El Documental del Mes d’abril obre una finestra a la societat japonesa que porta el concepte de la felicitat a un nivell diferent.
Hi ha dos conceptes clau que ajuden a entendre la cultura japonesa: Honne i Tatemae. Honne fa referència als sentiments i desitjos de les persones. Tatemae significa literalment «façana», és el que s’espera d’un socialment d’acord amb la seva posició i les seves circumstàncies, i sovint no coincideix amb el Honne. Lloga una família, S.A. posa en evidència fins a on és capaç d’arribar la societat japonesa per eliminar la distància entre aquests dos conceptes.
Fa uns anys vaig llegir un article sobre coses estranyes que es poden llogar al Japó. Eren coses que no em van sorprendre molt, però evidenciaven com de diferent és Orient d’Occident. Hi havia exemples de persones que llogaven gossos per hores per tenir l’oportunitat de parlar amb altres passejadors de gossos en parcs; lloguer dels gats en cafès per a gats; es podien fins i tot llogar escarabats. Una empresa anomenada «Hagemashi Tai» (et vull animar) estava especialitzada en el lloguer de persones. Volia saber-ne més sobre això. Vaig investigar i així va ser com vaig trobar a Ryuichi, el protagonista de «Lloga una família, S.A.» . Kaspar Astrup Schröder, director.
Ryuichi Ichinokawa té 44 anys, està casat, és pare de dos fills i té un dels negocis més peculiars del Japó, dedicat al lloguer de parents, amics, companys o parelles falses. La seva empresa ajuda a altres persones a ocultar els seus secrets i a Ryuichi li dóna l’oportunitat d’actuar com el pare o marit ideal que no sap ser a casa seva. Una dona lloga la seva família sencera i a tots els amics el dia del seu casament i plora mentre les seves amigues llogades d’infància li canten una cançó; una altra clienta lloga un pare perquè li doni l’aprovació a la seva parella i es puguin anar a viure junts. Són només alguns exemples d’històries reals que es poden veure al documental.
Amb un notable recorregut per festivals internacionals, Lloga una família, S.A. és una reflexió universal sobre la incomunicació humana i la pressió social de l’aparença .
:: FITXA TÈCNICA
Dinamarca (2012). 76 minuts
VO en anglès i japonès subtitulada en català Direcció: Kaspar Astrup Schröder
Guió: Kaspar Astrup Schröder
Producció: Mette Heide
Fotografia: Kaspar Astrup Schröder Muntatge: Adam Nielsen
So: Rasmus Winther Jensen Música: Jonas Colstrup Productora: Plus Pictures Aps
:: PREMIS I FESTIVALS
Teheran, Cinéma Vérité Documentary Film Festival, Iran, 2013
Sydney Antenna International Documentary Film Festival, Austràlia, 2013 SilverDocs AFI, EUA, 2013
Sao Paulo It’s All True Int. Documentary Festival, Brasil, 2013
Toronto Hot Docs Int. Documentary Festival, Canadà, 2013
CPH:DOX, Dinamarca, 2012.
:: EL DIRECTOR
Kaspar Astrup Schröder, nascut el 1979 a Dinamarca, és director, compositor, editor, dissenyador i artista visual. El 2004 funda a Copenhaguen l’empresa Kaspar i treballa sovint a Àsia.
Alguns dels seus documentals més destacats són Surfers City (2007), premiat al Danish Adventure Film Festival, The Invention of Dr. Nakamats (2009), seleccionat a IDFA, o My Playground (2010), sobre parkour i freerunning.
I Jornada gastronòmica de cuina del calçot
La web Restaurant Calçotada organitza el proper dijous, 27 de març, a les 20:30h, al restaurant L’Esportell del Bou (Picamoixons), la I Jornada gastronòmica de la cuina del calçot, amb la participació dels cuiners Joan Castells (Portal 22, Valls), Matías Fernández (Quinoa, Falset), Ramon Martí (Llagut, Tarragona), Xavier Veciana (Les Tines de Renau) i l’amfitrió, Gerard Rafí (L’Esportell del Bou, Picamoixons).
La I Jornada gastronòmica de la cuina del calçot arrenca a Picamoixons si bé serà itinerant a cada nova edició, entre els restaurants de la web. Els cinc cuiners participants, que ens els respectius restaurants ofereixen una cuina elaborada del calçot, consideren que la jornada “és una gran oportunitat per a descobrir a la gent les potencialitats de la cuina del calçot, des de l’aperitiu fins als postres, més enllà de la típica calçotada”.
El sopar, compost per quatre aperitius i set plats, costarà 45€ i es podrà degustar el proper dijous dia 27 de març, a les 20:30h, a L’Esportell del Bou (Picamoixons), prèvia reserva. Els que reservin plaça podran degustar les següents propostes:
Aperitius
– Coca de calçot (del Forn de Nulles)
– Grissinis amb salsa salvitxada (de Salses Fruits S&P)
– Croquetes de calçot i formatge de cabra (Gerard Rafí, Esportell del Bou)
– Xupito de bacallà amb calçots i escuma de patata (Joan Castells, Portal 22)
Maridatge amb les cerveses artesanals de Cerevisia
Entrants
– Caneló de pularda ecològica de la Maria Grau amb salsa de calçot i tòfona d’hivern (Ramon Martí, El Llagut)
– Vieira i cansalada confitada amb gratinat de calçots (Gerard Rafí, L’Esportell del Bou)
– Arròs a la masqueta amb safrà, calçots i carxofes (Ramon Martí-Matias Fernández Llagut&Quinoa)
Maridatge amb vi Molí dels Capellans, blanc
Peix
– Tronc de rap de Tarragona amb trinxat de patata i calçot, rosta de cansalada i salsa de romesco (Xavier Veciana, Les Tines de Renau)
Maridatge amb vi Celler Frisach, blanc
Carn
– Romesquet de conill farcit de calçot amb all negre
Maridatge amb vi de Cellers Pascona, negre
Postres
– Tiramissú de calçot i xocolata 70% (Gerard Rafí, L’Esportell del Bou)
– ‘Els colors de la calçotada’ (Matías Fernández, Quinoa)
Maridatge amb cava Flama d’Or (Cooperativa de Vila-rodona)
El sopar de les I Jornades gastronòmiques de la cuina del calçot tindrà un aforament màxim de 80 persones i es tancarà per estricte ordre de reserves als correu electrònic info@vilaniu.cat o bé a través dels telèfons 977 60 48 68.
A les I Jornades gastronòmiques de la cuina del calçot hi col·laboren, a més dels esmentats restaurants i xefs, els següents productors:
Cooperativa de Vila-rodona
Salses i Fruits S&P
Cellers Pascona
Cellers Frisach
Molí dels Capellans
Forn de Nulles
Cerevisia
Carbòniques Miracle
Integral Group
Caustic Roll Dave + Mick Gave
Per aquest mes de març està previst l’inici de la gira de presentació del despampanant nou disc de CAUSTIC ROLL DAVE i el dissabte 12 d’abril farà parada al Portal22. I abans i després del concert tindrem sessió de Dj Mick Gave.
Approaching Noise és el nou disc de Caustic Roll Dave. Després del sorprenent debut que va suposar aquell Long Term Music (Philatelia Records, 2011) presentat extensament en directe per tota la geografia peninsular – Portugal inclosa – i França, l’artista underground torna a la càrrega portant més enllà el seu característic so cru i intransferible marca de la casa.
Al nou treball, obre el seu exclusiu ventall estil·lístic, on el blues fundacional es converteix en un ingredient més a mesclar amb la resta d’artilleria càustica. Combinacions que en principi semblaven antagòniques però que a Approaching Noise flueixen de forma apabullant.
La inicial “What We Understand” ens trasllada dels espaciosos camps de cotó, amb aquell esperit ancestral, al caos de les grans ciutats del nord.
La poderosa “You’ve Got Your Silver, You’ve Got Your Gold” ens recorda que el Rock’n’Roll no te preu, amb un sample de veu repetitiu i l’estil característic del senyor Waits.
“Thoughts Send Him Down” comença amb un baix monoacord d’un Casiotone de 5a mà i una guitarra infectada del verí de Mr. Richards.
La sorpresa en forma d’invitat de luxe arriba a “Restart”, on una narcòtica guitarra tocada per Pedro de Dios de Guadalupe Plata conviu amb scratches hip-hoperos i una veu propera a Suicide. Segurament un dels highlights del disc.
Un altre canvi inesperat ve amb “Reality Falls”, jazz cinematogràfic que recorda a Dead Combo.
“Low Cost Countdown Beat” és un tret de rythm’n’blues, però amb un tractament rítmic que sembla engendrat per Alec Empire.
Si algú, alguna vegada va pensar en un estil que s’anomenés blues industrial, “Many Pigs” seria la cançó definitiva.
Bassbeats distorsionats, unes harmòniques d’ultratomba, un banjo minimalista y una veu que envia a polítics, banquers i demés porcs a la merda. La contundent “My Fall”, és poc més d’un minut en caiguda lliure. Brutal.
També hi ha lloc per a sons més tradicionals, com “Into The Void”, o la tavernera “Looking For Something That I Never Had”.
L’atmosfèrica y envolvent “Paranoid Blues” ens transporta a dimensions siderals i stonianes.
La preciosa “Recognize” ens mostra un Caustic Roll Dave quasi folkie i “Oh Yes It Does” tanca el disc rescatant l’essència de les velles gravacions d’Alan Lomax, passades pel filtro càustic, amb un crescendo final ideal per a tancar el disc.
Repeteixen a la producció Fer Acosta i el propi Caustic Roll Dave, els qui han gravat i mesclat el disc a Barcelona, i s’encarrega de la masterizació Mike Mariconda, qui ha fet una gran feina des del seu estudi actual a Austin (Texas, USA).
Rafea i el Sol
El dijous 6 de març projectem el documental d’estrena Rafea i el Sol a les 20:30 (entrada gratuïta).
Hi ha moltes batalles obertes contra la desigualtat de la dona: la cultura, la religió, l’educació… Però n’hi ha una que suposa el factor definitiu: la independència econòmica respecte l’home. Coincidint, al març, amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el documental Rafea i el sol ens alerta que tots els fronts continuen oberts.
Rafea és una dona beduïna que viu amb els seus quatre fills en un poble del desert de Jordània. Tindrà l’oportunitat de viatjar a l’Índia i unir-se a un programa del Barefoot College, on dones analfabetes de tot el món es formen durant 6 mesos per ser enginyeres solars. Rafea lluitarà per portar la llum al seu poble. Allà hi ha foscor: tradició, analfabetisme i les amenaces d’un marit que no vol acceptar que la seva dona sigui una persona lliure, capaç de decidir .
Amb un accés extraordinari a les converses íntimes de Rafea amb el seu entorn familiar més proper (el seu marit, la seva mare, les seves germanes) i gràcies a un seguiment exhaustiu i prolongat en el temps, el documental reflecteix els obstacles i perjudicis socials i culturals als que Rafea ha de fer front per poder accedir a una formació i, en darrer terme, a l’oportunitat de canviar la seva realitat i la de la seva comunitat. Perquè el repte de Rafea no és només el de convertir-se en la primera enginyera solar del seu país, sinó el d’un cop de nou a Jordània, trobar el suport suficient entre les dones de la seva comunitat per poder dur a terme la seva missió: portar la llum al seu poble i convertir a les dones en part imprescindible del projecte.
Encara que la aventura de Rafea passi entre un desert al costat de la frontera amb l’Iraq i una escola índia, el problema no es pot desvincular del nostre entorn geogràfic més immediat: les dones a Espanya guanyen, de mitjana, un 23% menys que els homes per fer la mateixa feina. Les directores Mona Eldaief i Jehane Noujaim són dones àrabs criades als Estats Units i coneixen bé les oportunitats que existeixen per a les dones en el món àrab i les de les dones en el món occidental: «No creiem que les pel·lícules puguin canviar la societat i els tabús social … però si creiem que la gent que les veu, pot. »
Jehane Noujaim està nominada als premis Oscar pel documental The Square sobre la revolució de la plaça Tahrir al Caire.

:: FITXA TÈCNICA
Estats Units (2012). 76 minuts
VO en àrab i anglès subtitulada al català
Direcció: Jehane Noujaim, Mona Eldaief
Fotografia: Mona Eldaief
Producció: Mette Heide, Alexandra Johnes, Karim Amer
Producció executiva: Don Edkins, Nick Fraser, Mette Hoffman Meyer, Badr Jafar, Mike Lerner, Regina Kulik Scully, Lekha Singh
Edició: Jenny Golden, Jean Tsien, Esteban Uyarra Música: Jonas Colstrup
So: Peter Albrechtsen
:: PREMIS I FESTIVALS
Premi del públic, DOC NYC, EUA, 2012
Premi especial del jurat, DOC NYC, EUA, 2012
Premi justícia global Oxfam, IDFA, Països Baixos, 2012
Millor pel·lícula, Festival Internacional de cinema de Wakefield (WIFF), Canadà, 2012 Secció oficial, Sheffield Doc/Fest, Regne Unit, 2013
:: LES DIRECTORES
Jehane Noujaim va créixer al Caire, on va començar la carrera com a fotògrafa. Va continuar els estudis de cinema i filosofia a Harvard. Ha treballat com a directora i productora de diversos films, entre els quals hi ha títols com Startup.com (2001), Control Room (2004) o The Square (2013).
Mona Eldaief va néixer al Caire i va créixer als Estats Units, on va estudiar ciències polítiques i fotografia. Ha treballat com a directora de fotografia en els documentals A Wedding in Ramallah (2002) i Her name is Zelda (2003).
Clica aquí per veure el tràiler.
Casas para todos
GENT SENSE CASA, CASES SENSE GENT
El dijous dia 6 de febrer gaudirem del passi del documental «Casas para todos» al Portal 22. La projecció començará a les 20:30 i l’entrada sera gratuïta.
Plantejades de sobres totes les qüestions al voltant del que es va etiquetar periodísiticament com ‘bombolla immobiliària‘, el documental Casas para todos va directament a les respostes. Imatges més eloqüents que qualsevol anàlisi: un panorama d’urbanitzacions abandonades, fallides i esperpèntiques .
El film del director alemany Gereon Wetzel, recorre les urbanitzacions Ciudad de Valdeluz a Guadalajara i Seseña, prop de Madrid; els ressorts Polaris World de Múrcia i Marina d’Or «ciudad de vacaciones» de Castelló, a més , no deixa de retratar l’aeroport de Castelló. Tots ells paisatges absurds.
Casas para todos retrata la imatge sempre decebedora del despertar d’un gran somni. Les veus de José María Aznar, Ana Botella, del president de CaixaBank Isidre Fainé, del promotor immobiliari Francisco Hernández conegut com “el Pocero” i les dels anuncis d’aquelles promocions immobiliàries, ressonen en l’inconscient i es confonen en un mateix relat de progrés i felicitat basat en l’habitatge. Per contrast, les imatges del documental resultarien, en sentit estricte, surrealistes si no fos perquè representen la pura realitat .
Les ruïnes d’aquell somni en el que va sucumbir Espanya recorden a les restes arqueològiques d’una poderosa civilització passada, amb l’important matís que aquesta civilització mai va arribar a existir. En el seu lloc les runes les ocupen vigilants que no tenen res a vigilar excepte el perímetre dels seus bíceps , homes que juguen a la guerra amb bales de fogueig, ovelles que es passegen entre esquelets d’habitatges o gent sense casa que busca refugi en aquestes cases sense gent .
La força visual del documental no necessita d’explicacions. El so del vent substitueix l’espai de la veu en off. I aquest espai mig buit permet a l’espectador, amb les respostes ja davant els seus ulls, formular, ara sí, les preguntes més interessants que potser s’hagin formulat sobre aquesta qüestió fins al moment.
:: Fitxa tècnica
Alemanya (2012). 52 minuts
VO en castellà.
Direcció i fotografia: Gereon Wetzel
Guió: Anna Ginesti Rosell, Gereon Wetzel
So i gerent de producció: Raúl Fernández San Miguel
Muntatge: Gereon Wetzel
Producció executiva: Ingo Fliess
Ajudant de producció: Johannes Schubert
Productora: if… Productions
:: Premis i festivals
Crossing Europe. Alemanya, 2013
Dok.fest München. Alemanya, 2013.
FID Marseille. França, 2013.
IDFA. Països Baixos, 2013.
:: El director
Nascut el 1972 a Bonn, Gereon Wetzel es va graduar en arqueologia a la Universitat de Heidelberg, i va treballar a Catalunya durant un any. Entre 2000 i 2006 va estudiar realització de documentals a la University for Television and Film de Munich i des de llavors ha dirigit diverses pel·lícules, entre les quals destaquen El Bulli – Cooking in Progress (2011) o How to Make a Book with a Steidl (2010).













