Durant el passat mes de juliol el cicle De gust ens ha ofert una selecció d’artistes proganitzada per veus femenines. I durant el mes d’agost és el torn de les veus masculines. Aquest dimecres dia 13 a les 20h. tindrem l’ocasió de gaudir del grup Inspira en format duo amb Jordi Lanuza i Fer Acosta.

Les seves lletres, sempre oníriques i tendres, acompanyen i acaronen unes composicions intimistes, càlides i preciosistes. I és que Jordi Lanuza, el personatge que hi ha darrere d’Inspira, és un compositor i lletrista de gran magnitud.

El seu tercer i darrer disc  titulat «Amunt!» (Amniòtic Records, 2013) és un disc optimista i amb molta força. Conté l’energia de la banda en directe, amb unes cançons rodones, la claror del pop d’autor, amb una base rítmica més contundent que mai.

El proper dimecres dia 30 de juliol arribem a l’equador del cicle de concerts de petit format a la fresca ‘De gust’ amb l’actuació de la Joana Serrat. Una gran ocasió per gaudir d’una de les veus més cotitzades del nostre país. La Joana actuarà a Valls després de fer-ho al festival Primavera Sound d’aquest any i poc abans de fer-ho al Jabberwocky Festival 2014 de Londres. L’experiència d’un directe de la Joana combinant la posta de sol, un lloc encantador i la seva preciosa veu, serà molt gran!

Hi ha qui afirma que si la Joana Serrat hagués nascut als EEUU enlloc de fer-ho a Catalunya, en aquests moments ja seria una superestrella. Pels qui no heu tingut la sort de veure-la en directe, no deixeu escapar aquesta ocasió per comprovar-ho.

Joana Serrat és una cantant i compositora procedent de Vic (Barcelona) que des de primerenca edat es va sentir atreta per la música folk i el rock d’arrels americanes. Bona part de culpa d’això es troba a la vasta col•lecció familiar de vinils amb la qual va créixer de Roy Orbison a Neil Young, i d’aquest a Bruce Springsteen, passant per Xesco Boix, Grup de Folk, Woody Guthrie i Bob Dylan. Aquest últim es converteix durant uns anys en una gran referència artística. Després de tornar d’una etapa vital a Dublín, el 2008 veu publicat sota l’acrònim JST el disc «Liffey» , un compendi de cançons nues i totalment acústiques que arribarà a defensar a països com Portugal i França. Després d’un divertiment fugaç al costat de The Sofa Dreams, que es transformarà en el segon i últim treball com JST, Joana Serrat inicia una recerca d’ella mateixa que l’acosti amb màxima fidelitat al seu veritable jo. Aquest procés té com a primera parada el doble àlbum autoeditat «The Relief Sessions» ja sota el seu nom i primer cognom. Intimista i evocador, «The Relief Sessions» recorre diferents paisatges emocionals de l’artista a través de nombrosos registres sonors que van del folk pop, l’indie rock dels 90, el country o picades d’ull amb el jazz. Amb aquest treball la cantautora desperta una cada vegada més creixent expectació tant a la premsa especialitzada com en el públic, arribant fins i tot a ser nominada com a artista destacada al portal web nord-americà – establert a Nashville – Noisetrade, incorporant un dels seus temes en el debut cinematogràfic de Liliana Torres, » Family Tour», en el qual apareix actuant al costat de la reconeguda actriu Núria Gago. També participa oferint un directe en la desfilada de la marca catalana de moda YERSE dins de l’última edició de la passarel•la 080. Mentre tots aquests èxits se succeïen, Joana Serrat ja es trobava en ple procés de gestació d’un nou repertori per la seva següent publicació discogràfica. Al gener de 2013 envia a tres productors internacionals de gran prestigi una maqueta amb les primeres cançons gravades. Dos d’ells responen immediatament amb l’explícita voluntat i desig de voler treballar en el nou disc de Joana. L’escollit és Howard Bilerman, productor i músic canadenc , propietari del mític estudi hotel2tango, nominat a un Grammy per la seva tasca de producció en el «Funeral» d’Arcade Fire, i que ha produït també a Godspeed You! Black Emperor (guanyadors el 2013 del Polaris Music Prize – equivalent al Mercury Price anglès- que premia anualment al millor àlbum canadenc), Vic Chesnutt i Wolf Parade entre molts altres. Al començament de la tardor, unes setmanes abans de l’inici de la gravació, s’anuncia el fitxatge de Joana Serrat per El Segell del Primavera Sound. El nou àlbum s’ha registrat al novembre de 2013 als estudis de Paco Loco a Cadis, amb Howard Bilerman als comandaments tècnics. La banda, formada per il•lustres músics de l’escena barcelonina -entre ells Edu Martínez (La Habitación Roja, Pumuky, Partido, Clem Snide) i David Soler (possiblement el millor pedal steel guitar del nostre país) -, es completa amb el també canadenc Gavin Gardiner, membre de The Wooden Sky. Les sessions d’enregistrament s’han dut a terme amb tota la banda interpretant les cançons en viu i en directe, un plantejament que ha potenciat una sonoritat realista, íntima de vegades, altament intensa en la resta d’ocasions. El disc, que veurà la llum en pocs mesos, s’ha mesclat al desembre en el citat hotel2tango de Mont-real, i ha estat masteritzat per Harris Newman, un experimentat enginyer de so que ha treballat per als Tindersticks i els propis Arcade Fire.

Pel segon concert del cicle de concerts de petit format a la fresca ‘de gust’ tenim una altra cantautora intimista i de preciosa i reconeixible veu, la Maria Rodés.
Rodés a més de destacar pel seu dolç registre vocal, també ho fa per les seves imaginatives i singulars produccions.
El dimecres dia 16 de juliol a les 20h. podrem gaudir d’aquesta veu i talent a la terrassa del Portal22 mentre es pon el sol. L’entrada és gratuïta.

«Maria canta copla» (Chesapik, març 2014) és el darrer disc que ha publicat, i potser us estareu preguntant: què fa una noia com la Maria Rodés cantant un gènere com la cobla?
La cobla va ser durant dècades el gènere musical característic de la música espanyola, especialment en la negra etapa de la guerra civil, la postguerra i el franquisme. Això va provocar el rebuig per part dels més joves. Aquest rebuig es va perllongar durant dècades.

El perfil de la Maria Rodés no té res a veure amb l’arquetip d’intèrpret de cobla. Però, obviament, l’objectiu de la Maria està lluny d’imitar l’exagerada dramatització del gènere.
La Maria porta al seu propi i inconfundible terreny temes de León, Quintero, Quiroga, Solano i d’altres, proclamant la seva vigencia i enormitat.
Així doncs, la Maria Rodés ens mostra, en el seu nou disc, una mirada transparent i sense prejudicis a un gènere que la barcelonina situa en un context inèdit, lliure d’histrionisme, lliure d’academicisme i regeneracionisme, lliure d’aspiracions desmesurades.

Sense excessos, ni tremendisme, ni amanerament, fa que l’essència de les composicions aflori sense artificis en paisatges sonors que surgeixen de la magistral conjugació d’una senzilla instrumentació, delicadíssimes i sugerents interpretacions vocals i profusió de sutils arrangements hàbilment conjugats als que la Rodés ens té acostumats.

Links de escolta:
http://www.chesapik.com/descargas/maria/mariacantacopla/
Pack info:
http://www.chesapik.com/descargas/maria/
web artista:
www.mariarodes.net

El proper dijous 3 de juliol no et perdis aquesta increíble, però real, història.
Dijous 3 de juliol a les 20h. entrada gratuïta.

Després d’una llarga guerra civil de 50 anys, el juliol de 2011 Sudan del Sud esdevé independent. El país està devastat, amb greus problemes socials, polítics, econòmics i relatius a infraestructures. La tasca de construcció de la nova nació serà llarga i complexa. I un dels primers passos a fer, segons el govern sud-sudanès, és la creació d’una selecció de futbol nacional que situï Sudan del Sud a primera línea del mapa internacional.

Per fer-ho, es pren una decisió arriscada: contractar l’entrenador serbi Zoran Djordjevic, un visionari de mètodes i formes molt poc convencionals, que ha estat darrere de les seleccions de Bangladesh, Filipines, Kuwait o el Yemen. Però ningú avisa a Zoran de la dificultat de construir un equip des de 0 en un dels països amb els índexs de desenvolupament més baixos de tot el món.
Zoran i els tigres del gol segueix l’equip de Zoran durant el seu primer any de vida, des de la recerca de jugadors en terres salvatges, fins a la compra de la mascota de l’equip – l’ovella Champion – passant per la construcció de les porteries del camp.
Però quan el Sudan del Sud perd els ingressos procedents del comerç del petroli que suposen un 98% del finançament del país, l’Estat entra en una profunda crisi financera, i el pressupost ja ínfim de què disposava la selecció de Zoran es queda a 0. L’entrenador emprèn llavors una lluita molt més amarga que l’esportiva, una guerra oberta contra els funcionaris públics fent gala del seu peculiar estil agressiu i dictatorial. Sota una pressió molt intensa, l’equip lluita per poder participar a la seva primera competició internacional, remant contra la malària, la pobresa i fins i tot la mort.
Un retrat fascinant i ple d’humor negre sobre el naixement d’una nació i sobre un personatge extravagant i extrem que afirma sense complexes que quan era jove era un killer (un “matón”), però que ara encara és un tigre i que vol que els seus jugadors actuïn com a tals: agressius i poderosos. El problema: a l’Àfrica no hi ha tigres… i mai no n’hi ha hagut.

:: Fitxa tècnica
Direcció: Sam Benstead
Producció: Brian Hill, Liesel Evans
Muntatge: James Gold
Fotografia: Sam Benstead
So: Matt Skilton
Música: Jack C Arnold
Productora: Centrury Films

:: Premis i Festivals
IDFA – Països Baixos, 2013
DocsBarcelona – Catalunya, 2014
 
:: El Director
Després d’estudiar filosofia a la Universitat d’Oxford, Sam Benstead va començar la carrera en televisió en desenvolupament. Després d’uns anys va passar a ser cap de Desenvolupament a Atlantic Productions i després a OR Media. El seu primer documental per a la televisió del Regne Unit, Garden That Changed The World, va ser un èxit al prime time de la cadena BBC2 i va guanyar el premi a NFT per la seva cinematografia. El seu segon documental, Spies Beneath Berlin, va guanyar el premi Golden Camera al US International Film Festival.

El poper dia 2 de juliol serà una data molt especial pel Portal 22: aquest dia s’inaugura el cicle de concerts de petit format ‘de gust’, però sobretot serà especial perquè tindrem el plaer de viure el directe de la Maria Coma acompanyada del Pau Vallvé.

Gaudir del talent d’aquests artistes prenent una copa a la fresca de la terrassa durant la posta de sol, senzillament no té preu.

El dimecres dia 2 de juliol, vine, relaxa’t, deixa’t endur pel món de la Maria i gaudeix.

El concert començarà a les 20h. i l’entrada és gratuïta.

MARIA COMA, edita el seu tercer disc en solitari, el “Celesta” (Amniòtic Records 2013). Després del celebrat “Magnòlia” (Amniòtic
Records, 2011) arriba aquest disc especial de principi a fí que la compositora barcelonina va composar a Berlín i ha gravat de nit a una masia del Berguedà juntament amb el productor Pau Vallvé. És un disc on la Maria no ha necessitat utilitzar grans ornaments, ni un gran arsenal dʼinstruments, ni demostrar res a ningú. És un disc serè, segur i preciós.

LA GIRA DE CONCERTS

La gira de lʼanterior disc (Magnòlia, 2011) la va consolidar en teatres, auditoris, festivals i la va dur a tocar per tot Espanya i fins a Berlín (5 concerts!) i Itàlia. Ara, només mig any després dʼhaver presentat el nou disc, la gira ja ha passat per Buenos Aires, Madrid, Zaragoza, Pais Basc, Vila-Real, el Mercat de Música Viva de Vic (amb totes les entrades exhaurides), al Temporada Alta i a diferents llocs de Catalunya i això només ha fet que començar! Va ser especialment emotiu i espectacular el concert de presentació a Barcelona a la Sala Apolo1 plena fins dalt, del que es va fer un rodatge multicàmera (dirigit per Lyona) del qual ja se nʼha estrenat un primer tall (Després de lʼhivern). La gira segueix, amb una data destacada, la dʼun nou concert a Barcelona, a la Sala Bikini el dimarts 20 de maig! (entrades ja a la venda a www.mariacoma.com).

Per aquesta gira Maria Coma segueix renovant-se i, a més dʼanar amb una banda de luxe (Pau Vallvé: bateria, sampler i coros, Nico Roig: guitarra i Marc Barrera: Baix), ha incorporat el looper i el sampler, on ella mateixa i en directe durant el concert va gravant pianos i veus sobre els que toca al damunt creant així unes textures i uns ambient únics i molt personals. A més de la banda, Maria Coma té dos formats més amb els que fa concerts, a DUO amb el looper i acompanyada de Pau Vallvé per llocs més petits o ella sola amb el looper per quan viatja fora.

EL PROCÉS

La pròpia Maria diu: “L’hivern passat vaig anar a viure sola a Berlín a una habitació amb piano. La idea era allunyar-me de tot per poder fer el següent disc des d’un altre punt de vista. Mentre a fora nevava vaig anar escrivint aquestes cançons. Cada una d’elles està dedicada a algú diferent. Algú que, des de la distància, vaig veure que era important per mi. Les cançons han acabat tenint l’actitud i la sonoritat de la relació que tinc amb cada una d’aquestes persones i estan cantades en l’idioma en que hi parlo (català, castellà, anglès i fins i tot un trosset dʼalemany). Però l’última cançó és diferent. L’última, després de tot aquest procés, me la dedico a mi”.

La gravació i producció del disc ha anat a càrrec del productor Pau Vallvé. Tots dos sols es van tancar en una masia del Berguedà, amb un piano de cua, una bateria i uns pocs instruments més, durant un parell de mesos i van decidir girar lʼhorari per gravar a les nits, quan tothom dorm i tot està més tranquil, perquè el disc agafés aquesta actitud serena i relaxada que tant quadrava amb les cançons.

EL TÍTOL: ʻCELESTAʼ

Durant lʼestada a Berlín per composar el disc, el concepte de lʼesfera celesta (esfera sobre la qual es poden representar els estels i els planetes) va ser una mena de paralelisme que la Maria va utilitzar per imaginar-se la seva situació: Molt lluny de tot i de tothom, però observant-los i fent-los cançons des de la distància, tenint-los molt presents. I per acabar-ho de lligar, el ”Celesta” comença amb una cançó amb títol de constel·lació (“Orió”, el caçador) i tot el disc ha estat gravat de nit.

LA PORTADA

La fotografia de la portada és obra de la Berta Vicente. Una foto que conté i transmet tots els valors del disc: ingravidesa, elegància, foscor, bellesa, silenci, solitud, moviment i serenor.

ESCOLTES RECOMANADES

#02. Lʼúltim cercle polar

https://www.youtube.com/watch?v=v8IPbG-4cYU

#04. Després de lʼhivern

https://www.youtube.com/watch?v=7Jeyg727Pw8

#06. Abismes

https://www.youtube.com/watch?v=N5TNUc9XiiA

Més informació a: www.mariacoma.com

Infomació del cicle ‘de gust’: http://portal22.cat/?p=1019